dimecres, 31 de desembre del 2008

Com es mesuren les onades?

Durant el temporal, molta gent feia càlculs de quan mesuraven les onades. Alguns deien que feien 14 i 15 metres. Jo, pobre de mi, els hi intentava explicar que no, que farien uns 8-9 metres com a molts a estirar. Una cosa semblant, em va passar l’any passat, explicant el temporal que va haver-hi a primers de març del 1986, quan deien que les onades eren de 12 metres i jo deia que feien uns 6-7 metres.

Per sort, tenim molt bona tecnologia avui dia. I en les següents gràfiques, podem apreciar l’evolució de l’altura de les onades. En els dos gràfics, corresponents a les boies de Roses i de Blanes (desembocadura de La Tordera), observem com les onades van passar dels 8 metres (indicació en centímetres a la part esquerre “Hmàx”) però en cap moment passant dels 9 metres. A baix, podem apreciar els dies, i s’aprecia clarament, com va ser la nit del divendres dia 26 a dissabte dia 27, quan el temporal va arribar al seu punt més àlgid. Amb una alçada màxima propera els 9 metres a la boia de Roses i lleugerament superior als 8 a la de Blanes.



Però com es mesuren realment les onades?

Ha Catalunya, tenim la Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics (XIOM) que és propietat de la Generalitat de Catalunya i està composta per un conjunt d’equipament de mesura de les variables costaneres més significatives mitjançant diferents tipus de boies, estacions meteorològiques i mareògrafs.

Actualment, hi ha diferents boies situades a diversos punts de la costa catalana (golf de Roses, delta de la Tordera, d Delta del Llobregat i cap de Tortosa) que proporcionen informació sobre l’onatge. La xarxa es complementa amb la de Ports d’Espanya, que disposa de boies a la bocana dels Ports de Barcelona, Tarragona i Palamós i davant de Tarragona i del cap de Begur (figura 1).

Durant el 2006, es van fondejar quatre boies meteorològiques que proporcionen informació sobre les condicions meteorològiques al mar i sobre els corrents marins, tant a la superfície com a 15 m de profunditat.
En la figura següent, podem apreciar com estan composades les boies i la seva utilitat.

Però durant els darrers anys, la necessitat d'una observació millor del medi ambient i el desenvolupament en el camp de la previsió i dels models numèrics han ampliat els sectors interessats en l'obtenció de mesures de les variables costaneres. El 1999 el Servei de Meteorologia de Catalunya (SMC), Ports de la Generalitat (PG) i els anteriors DPTOP i LIM/UPC van acordar donar un nou impuls a aquesta xarxa. Atès el creixement de les aplicacions en temps real, es va prioritzar la centralització automatitzada de les dades i la seva difusió per Internet.

El conjunt actual de la xarxa de boies ha proporcionat les sèries temporals d'onatge més llargues fins al dia d'avui del litoral espanyol. En la figura 1 es pot observar l'estat actual de la xarxa de mesures que, gràcies a la col·laboració de les esmentades institucions, arriba a proporcionar dades per a la caracterització exacta del clima marítim de la costa catalana.

Finalment, arran que el Departament d'Interior va aprovar el Pla especial d’emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT), es va signar un acord que estableix l’ampliació de la XIOM, tant en punts de mesura com en les variables meteorològiques i oceanogràfiques per mesurar, finançada pel DPTOP. Dins d'aquesta ampliació l’any 2005 el DPTOP va adquirir quatre noves boies més que es fondejaran al llarg del primer semestre de l’any 2006. Aquests nous equips de mesura proporcionen informació sobre les condicions meteorològiques al mar i sobre els corrents marins tant a la superfície com a 15 m de profunditat.


Informació. XIOM (Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics).

http://www.boiescat.org/index2.asp

4 comentaris:

SelvadeTossa ha dit...

Hola de nou company.

Molt interessant i treballat l'article que has fet ..Pero deixa'm incorporar alguns matissos que crec que també son importants perque sino molta gent pensará coses com "les boies diuen una cosa pero jo he vist una altre".

La boia del Tordera va puntuar 8metres i la de Roses gairebé 9. El més probable dons es que davant de Tossa els valors també s'acostessin a 9.. Pero aquestes boies estan situades prou lluny de la costa.

Quan les llargues onades troben un fons marí inclinat i menys profund les onades no sols prenen una forma més erecte i començen a trencar sino que la massa d'aigua per inèrcia s'aixeca encara més, tot lliscant per el seu damunt.

La forma en si dels esculls submergits també juga un paper en el comportament i forma de les onades que hi passen per damunt (..per això una forma d'amortir les onades és col.locar dics submergits perpendiculars) ja que poden disipar o bé rebotar parcialment l'energia de les onades en certes direccions determinades o bé també poden generar ells mateixos onades si hi ha un corrent marí damunt d'aquests esculls de manera semblant a com succeeix per exemple en els cursos alts dels rius o en les rieres.

Per exemplificar tot això en casos concrets:

L'illa de Tossa mesura 13'2 metres d'alçada màxima i una part important de tota ella supera els 9metres. ..Pero tothom qui estava a Tossa en les hores del màxim temporal va poder veure que les onades passaven damunt l'illa. Per els que no ho hagin vist, la foto de TVTossa publicada en aquest blog i sobretot també un dels primers videos reportats és ben evident.

Està clar aleshores que les onades de 7 o 8 metres, ..s'enfilaven per l'illa, es trencaven..pero seguien avançant fins a recobrirla i desplomarse per l'altre costat amb virulencia. La part cimera de l'illa penso que no es que estés ben bé submergida per aigua de la onada "pura" sino que deuria esser una mescla d'aire i aigua. Més aire que aigua unes vegades o més o menys a parts iguals en d'altres. Podriem dir que és la "onada blanca", que pot provocar importants danys mecànics al relleu que s'hi troba (com hem pogut comprovar a Sa Muralla)

Per damunt de la "onada blanca" hi poden haver també les esquitxades de la onada, trossos d'aigua de mar en general molt més fracturats i disgregats pero amb una destacada capacitat erosiva encara, molt més que la de qualsevol pluja torrencial.

Per damunt d'aquesta capa estaria ja el que anomeno la "pluja marina horitzontal", que ja no es onada sino "onades de gotes" suspeses a l'aire, que s'originen amb la trencadissa de les onades pero sovint també a les onades mateixes sense trencar ben bé, quan el vent es molt fort i s'emporta l'aigua de les crestes. Aquesta pluja marina horitzontal, deslligada de la onada ja no erosiona pero si que pot provocar danys considerables per exemple als vegetals que siguin sensibles a l'aigua de mar (llorers per exemple). Per damunt d'aquesta capa està una zona encara més laxa, de brisa marina encara més deslligada i d'efectes menors.

Aquestes diferents zonacions no sempre estan disposades sequencialment al damunt de les onades. Hi han morfologies d'impacte d'onada de tota mena.. Quan les onades xoquen per exemple amb parets molt verticals segons com poden provocar falsos geisers, que concentren una energia extrema envers una direcció determinada i es poden elevar desenes de metres per damunt. Al Passeig Maritim de la mar menuda i al cap de Tossa hi han alguns punts propicis per aquest fenomen tant interessant, estètic i també perillós, naturalment, ja que son capaços de disparar cap enlaire sorra i pedres grosses mortíferes (ve a ser la metralla del temporal..) si li cauen a un. A la banda dreta de la Minerva sol ocorrer aquest fenòmen i al cap de Tossa les onades de la tarda de St.Esteve es projectaven fins gairebé l'alçada del far. Una cosa increible!

Per contra, i per exemplificar encara més l'explicació, en moltes cales els efectes del temporal van esser molt fluixus. Vaig anar diumenge per la tarda a la platja de Vallpresona.. Una cala oberta al llevant i que en principi era de sospitar que les onades haguessin estat també monstruoses.. Pero sorpresa: Allà la vegetació forestal arribava i segueix arribant fins gairebé l'aigua. Hi ha una alzina surera per exemple que creix just després dels còdols, a menys de 2 metres d'alçada. El terreny apenes mostra signes d'erosió i el suro aquest sols te algunes petites branques trencades i les plantes del darrera com si no hagués passat res.
Quina explicació hi ha? El fons marí.. que disipa gairebe tota l'energia del mar, sencillament, sense necessitat de cap port ni de cap escullera. La natura, que complexe que és!

Salut

argonauta ha dit...

Enhorabona per l´article. ës molt complert. Làstima que el tamany dels gràfics no et deixa veure els detalls.
Quan al comentari anterior, estic d´acord, només que en el tema dels esculls submergits, davant d´un temporal tant fort com el d´aquests dies, es demostra que arriba un punt en que, si el fons es de sorra fina, com a Barcelona, es cubreix la pedra tot formant una duna, arrodonint-la i perdent els efectes de contenció.

una abraçada i bon any!

meteotossa ha dit...

Genial Tamariu!
Com totes les teves explicacions.

En la dinàmica natural de les onades, explicació perfecte, tothom tindrà la imatge de les platges californianes o les del Marsme, rencant les onades lluny de la primera linia de mar degut a que la dinàmica de l'onada, no és nomès la part superficial, sinó també la part "interna", aquella que va dins de l'aigua, en trobar el terra, l'onada comença a trencar-se, el que tu dius "Quan les llargues onades troben un fons marí inclinat i menys profund les onades no sols prenen una forma més erecte i començen a trencar sino que la massa d'aigua per inèrcia s'aixeca encara més, tot lliscant per el seu damunt".
I parles seguidament dels esculls submergits, segurament amb aquests esculls, Blanes hagués suportat molts temporals, aquest darrer... Ho dubto moltíssim que els esculls haguèssin aguantat.

en fi, molt bona explicació tamariu i gràcies per enriquir el bloc amb els teus grandíssims comentaris.

meteotossa ha dit...

Argonaura,
si cliques sobre els gràfics, es fan grans...