divendres, 22 de juliol del 2011

Continuen les temperatures baixes

Que en ple estiu tinguem algun dia amb temperatures més baixes de l’habitual és normal, però no ho és tant que tinguem dies consecutius, fins i tot, setmanes, amb temperatures clarament més baixes del que seria habitual. I és que a hores d’ara, la temperatura amb prou feines passa dels 20ºC a la majoria de Catalunya, fins i tot, a la costa, li costa passar dels 23ºC. I són la una del migdia passades.

Temperatures actuals a Catalunya

La culpa d’aquestes temperatures més baixes és degut al que s’anomena corrent en jet polar. És a dir, a les capes altes tenim una situació sinòptica de nord, on el vent polar baixa fins a les nostres latituds injectant, en forma de glopades i amb pas de fronts freds (que han originat les tempestes d’aquests darreres dies), aire més fred i mantenint a ratlla l’aire càlid del nord d’Àfrica que a aquesta alçades sol afectar tot el sud d’Europa cada estiu.

Aquesta situació ha de continuar el que queda del mes de juliol, a finals de mes la temperatura ja començarà a remuntar i a l’agost ja podem pronosticar que serà calorós degut a que la situació canviarà radicalment i passarem de tenir una situació de nord a una de sud, per tant, aire càlid d’Àfrica.

dimecres, 20 de juliol del 2011

Nova nit fresca

Nova nit amb temperatures baixes.
A Tossa, minima de 16ºC al centre de la població (14ºC a la zona de Sa Riera-San Eloy)


Per demà i demà passat, la presència de núvols baixos farà la guitza als amants del sol i la platja.

dimarts, 19 de juliol del 2011

Tempestes nocturnes

S''anunciava pluja i tempestes, que podien ser intenses de matinada, i així ha estat. A Tossa s'han recollit un total de 16 litres. Això vol dir, que aquest mes de juliol ja ens aproximem als 40 mm de precipitació acumulada, superan així la mitjana d'un mes de juliol (el més sec de l'any) que amb prou feines passa dels 20 mm.

Però la zona on més ha plogut ha estat l'àrea de Barcelona, en alguns indrets s'han superat els 70 litres. Els registres entre els 40 i 60 litres han freqüentat l'àrea metropolitana de Barcelona.

L'animació del radar s'aprecia com s'han traslladat les precipitacións aquesta matinada i els nuclis de tempesta creant una línia de convecció just davant la costa tal i com indicaven els models.


Important també el número de descàrregues elèctriques, que seguint la línia de convecció que s'aprecia en el radar, mostra clarament el recorregut d'aquestes tempestes.

dilluns, 18 de juliol del 2011

Temps de setembre en ple juliol

Si un no mirés el calendari podria pensar perfectament que som a finals d’estiu, és a dir, en ple mes de setembre, però no, som en ple estiu tot i que les temperatures, els núvols i els ruixats ens vulguin dir el contrari.

Si fem un cop d’ull al mapa de mínimes d’aquesta nit passada, podem apreciar com les temperatures són més típiques de setembre que de juliol. Així, a nuclis habitats del Pirineu la temperatures han rondat els 5ºC, fins i tot per sota en alguns punts de refugis. A Tossa, ha estat un dels indrets del litoral on la temperatura ha estat mes baixa amb 16,1ºC de mínima.

Mapa de temperatures mínimes registrades aquesta passada nit.

Però aquesta refrescada i els ruixats i les tempestes, que ahir a Tossa varen deixar 9,5 litres, no és transitori. Aquesta nit, els ruixats poden tornar a aparèixer i fer-ho puntualment amb una certa intensitat. Així ho indiquen els models i, fins i tot, alguns indiquen la possibilitat de fenòmens violents just davant la costa. Sigui com sigui, està clar que el temps no sembla que hagi de millorar i, fins i tot, la neu podria aparèixer al Pirineu per sobre dels 2500 metres. Malgrat tot, sembla que a partir de dimecres la cosa milloraria.

Model MM5. Precipitació acumulada esperada per aquesta propera matinada.


Model HIRLAM. Precipitació acumulada esperada per aquesta propera matinada.


Avís de nivell 1 per possibilitat de fenòmens servers davant la costa

dimecres, 13 de juliol del 2011

Les tempestes han estat breus però violentes

  • L'episodi de tempestes ha deixat xàfecs intensos, ratxes fortes de vent, llampegades, calamarsades i una notable baixada de la temperatura.

  • A Tossa han caigut 1,4 mm.
La formació d’una àrea de baixes pressions, reflex d’un profund solc a les capes mitjanes de la troposfera acompanyat d’aire molt fred per l’època de l’any, ha originat nombroses tempestes al llarg de les darreres 18 hores.

Les primeres van entrar a Catalunya per l’oest a partir de primera hora de la tarda de dimarts, però posteriorment en van arribar d’altres seguint una clara direcció sud-oest nord-est i escombrant tot el país en diverses tongades.

En molts casos les tempestes han anat acompanyades de calamarsa menuda, tot i que s’ha arribat a observar pedra (més d’1 cm de diàmetre) a les Planes de Son, a Santa Coloma de Farners i a Breda. També hi ha hagut fortes ratxes de vent i alguna mànega observada davant la costa del Garraf.

La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques de l’SMC ha detectat uns 2400 llamps a terra i uns 16500 de núvol a núvol durant l’episodi, la qual cosa suposa un total d’uns 19000 llamps.

Llamp a Sant Feliu de Codines (Foto: Màrius Tomé)

Llamps a terra detectats per la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques de l'SMC

Tot i anar acompanyades de pluja intensa, les tempestes han estat breus, de forma que les quantitats acumulades no han estat molt importants.

A la taula següent s'inclouen els valors de precipitació superiors als 10 mm mesurats des de la tarda del dia 12 fins les 8 del matí del dia 13 per la XEMA (Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques de l'SMC), i la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics del SMC):

Estació
Comarca
PPT 12 i 13 juliol 2011 fins a les 8 h
Sasseuva (2.228 m)
Val d'Aran
40,9
la Vall d'en Bas
Garrotxa
37,3
Espot (2.519 m)
Pallars Sobirà
32,6
Olot
Garrotxa
29,7
Certascan (2.400 m)
Pallars Sobirà
24,3
Portbou
Alt Empordà
24,0
Bonaigua (2.266 m)
Pallars Sobirà
23,0
Vielha e Mijaran
Val d'Aran
22,8
Guardiola de Berguedà
Berguedà
20,9
Ulldeter (2.364 m)
Ripollès
20,0
Santuari de Queralt
Berguedà
19,8
Lac Redon (2.247 m)
Val d'Aran
19,1
Caldes de Montbui
Vallès Oriental
19,0
Sort
Pallars Sobirà
18,3
Sant Llorenç Savall
Vallès Occidental
18,0
Tagamanent - PN del Montseny
Vallès Oriental
17,0
Boí (2.535 m)
Alta Ribagorça
16,3
Cerdanyola del Vallès
Vallès Occidental
16,0
la Quar
Berguedà
15,6
Viladrau
Osona
15,4
Sabadell - Parc Agrari
Vallès Occidental
15,3
Gimenells
Segrià
15,2
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló
Cerdanya
15,1
Castelló d'Empúries
Alt Empordà
14,9
Gurb
Osona
14,8
Sant Pau de Segúries
Ripollès
14,7
Roses
Alt Empordà
14,4
Cabanes
Alt Empordà
13,8
Salòria (2.451 m)
Pallars Sobirà
13,8
Muntanyola
Osona
13,7
Molló
Ripollès
13,0
Espolla
Alt Empordà
13,0
Torroella de Fluvià
Alt Empordà
12,4
el Canós
Segarra
12,0
Ventalló
Alt Empordà
12,0
Pinós
Solsonès
11,9
Sant Martí de Riucorb
Urgell
11,9
Orís
Osona
11,5
Girona
Gironès
11,4
el Prat de Llobregat
Baix Llobregat
11,2
Barcelona - Zona Universitària
Barcelonès
11,2
Banyoles
Pla de l'Estany
11,0
Alfarràs
Segrià
10,7
Vacarisses
Vallès Occidental
10,7
Das
Cerdanya
10,6
Batea
Terra Alta
10,6
Albesa
Noguera
10,5
Tàrrega
Urgell
10,3
Vilanova de Segrià
Segrià
10,3
Clariana de Cardener
Solsonès
10,1

Seguidament es mostra el mapa amb els valors de precipitació estimats mitjançant la tècnica de combinació del camp de pluja vist per la XRAD (Xarxa de Radars de Catalunya) i el mesurat per les estacions de la XEMA:


Pel que fa a la intensitat dels xàfecs, cal destacar que s’ha superat el llindar d’Avís de Situació Meteorològica de Risc per intensitat de pluja (20 mm en 30 minuts) a l’estació de la Vall d’en Bas, on s’han mesurat 20.7 mm en mitja hora. També és destacable la intensitat minutal de l’estació de Roses, amb 3.1 mm.

La baixada de la temperatura ja ha estat molt important al Pirineu, tot i que la propera nit encara baixarà una mica més. A l’estació de la Bonaigua, a 2266 m, la mínima d’aquesta nit, de 2.8 graus, ha estat 10.4 graus més baixa que la de l’anterior, que havia estat de 13.2 graus.
Pel que fa a la predicció, es preveu que aquesta tarda hi hagi nous xàfecs al nord-est del país, però menys intensos que els de les darreres hores. A partir de la matinada els núvols més abundants es restringiran al litoral i prelitoral central, on també es preveuen alguns ruixats, i al vessant nord del Pirineu, on podria nevar feblement per sobre dels 2400 metres. La nuvolositat es mantindrà demà dia 14 al litoral central, accentuant la sensació de fredor.

Un cop acabada la fase més intensa de l’episodi, aquest matí el Servei Meteorològic de Catalunya ha donat per finalitzat l’avís de Situació Meteorològica de Risc per intensitat de pluja emès ahir dia 12.

Per a més informació, www.meteo.cat

El Servei Meteorològic de Catalunya constata un descens de la precipitació mitjana de l'estiu a Catalunya durant el període 1950-2010, amb disminucion

El Servei Meteorològic de Catalunya presenta la 4a edició del Butlletí anual d’indicadors climàtics (BAIC-2010), en el qual s’avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’estudi de diferents indicadors climàtics.
A banda d’actualitzar els resultats amb les dades corresponents al 2010, enguany incorpora l’anàlisi de la tendència de la precipitació anual i estacional a Catalunya per al període 1950-2010, i integra també l’anàlisi de l’evolució del nivell del mar a l’Estartit des del 1990.
Com a resultats generals d’aquest estudi per al període 1950-2010, la temperatura mitjana anual de Catalunya s’ha incrementat +0,19 °C/dècada (valor estadísticament significatiu), mentre que la precipitació mitjana anual ha disminuït gairebé un 2 %/dècada (valor no significatiu). Per a l’estiu s’obtenen els increments tèrmics més marcats (+0,34 °C/dècada) i les disminucions de la precipitació també més importants (fins a -10 %/dècada).
La temperatura mitjana anual de Catalunya de l’any 2010 proporciona una anomalia (diferència respecte a la mitjana del període 1971-2000) negativa (-0,12 °C), fet que no es donava des de l’any 1993. D’altra banda, la precipitació mitjana anual de Catalunya de l’any 2010 ha estat un 11 % superior a la mitjana del període 1971-2000.
El nivell del mar a l’Estartit ha augmentat al voltant de 4 cm/dècada durant el període 1990-2010, i la temperatura de l’aigua del mar a diferents fondàries (període 1974-2010) també a l’Estartit ha augmentat a un ritme d’entre 0,2 i 0,3 °C/dècada, si bé durant l’any 2010 s’han enregistrat temperatures clarament inferiors a les dels anys anteriors.
A partir de les sèries de l’Observatori de l’Ebre (el Baix Ebre) i de l’Observatori Fabra (el Barcelonès), els índexs climàtics que presenten una tendència positiva (augment) estadísticament significativa a ambdós observatoris són els dies d’estiu, les nits tropicals, la màxima de la temperatura màxima, la mínima de la temperatura mínima, les nits càlides, els dies càlids i el nombre d’hores de sol, mentre que presenten una tendència negativa (disminució) també a ambdós observatoris els dies de glaçada, les nits fredes, els dies freds i l’indicador de durada de ratxa freda.

  • Temperatura
Les conclusions del BAIC 2010 indiquen que la temperatura mitjana de l’aire pel conjunt de Catalunya durant el període 1950-2010 s’ha incrementat a un ritme de +0,19 ºC/dècada de forma estadísticament significativa, sense apreciar diferències destacables a nivell territorial (figura 1). Ara bé, aquesta tendència positiva no ha estat constant en tot el període: entre 1950 i 1970 s’obté una tendència negativa (no estadísticament significativa), entre 1971 i 1990 hi ha un fort increment de la temperatura (+0,70 °C/dècada, estadísticament significatiu), i entre 1991 i 2010 es manté la tendència positiva, però més moderada (+0,32 °C/dècada).



Figura 1: Distribució de les setze sèries estudiades (quadre de l'esquerra) i tendència de la temperatura mitjana anual pel període 1950-2010 expressada en ºC/dècada (quadre de la dreta). L'àrea dels cercles és proporcional al percentatge de canvi per dècada, i tots els valors són estadísticament significatius.
La mitjana de la temperatura màxima ha augmentat a un ritme molt més accelerat (+0,25 °C/dècada) que no pas la mitjana de la temperatura mínima (+0,13 °C/dècada). Estacionalment, l’estiu mostra un augment de la temperatura mitjana més elevat (+0,34 ºC/dècada), mentre que la tardor presenta una tendència molt més moderada (+0,10 °C/dècada) i no significativa.
La temperatura mitjana de l’any 2010 per a les setze sèries analitzades (figura 2) proporciona una anomalia lleugerament negativa (-0,12 °C) respecte a la mitjana del període 1971-2000, fet que no es donava des del 1993 (es trenca, doncs, la ratxa de 17 anys seguits amb una anomalia positiva). Aquest valor coincideix amb el d’altres llocs del sud-oest d’Europa, però a nivell europeu i planetari el 2010 va ser força càlid.
L’evolució de la temperatura mitjana de l’aire als observatoris de l’Ebre (el Baix Ebre), amb dades des de 1905, i Fabra (el Barcelonès), amb dades des de 1913, proporciona un increment de +0,13 i +0,10 ºC/dècada, respectivament, des de principis del segle XX. Cal esmentar, però, que la temperatura mitjana de l’any 2010 als dos observatoris ha disminuït respecte a la dels darrers anys, i cal retrocedir fins al 1996 per trobar un any amb una temperatura mitjana inferior.

Figura 2: Evolució de la temperatura mitjana anual de les setze sèries agregades pel període 1950-2010. La corba negra mostra la mitjana mòbil i les barres indiquen anomalies respecte el període 1971-2000.

Pel que fa als índexs climàtics definits en el BAIC per a aquests dos observatoris, s’obté una tendència estadísticament significativa d’augment en els índexs següents:
- Nombre de dies d’estiu (dies amb una temperatura màxima superior als 25 ºC).
- Nombre de nits tropicals (dies amb una temperatura mínima superior als 20 ºC).
- Percentatge de nits càlides (percentatge de dies en què la temperatura mínima és superior al percentil 10 prenent el període de referència 1961-1990).
- Percentatge de dies càlids (percentatge de dies en què la temperatura màxima és superior al percentil 90 prenent el període de referència 1961-1990).
- Màxima de la temperatura màxima (valor màxim anual de la temperatura màxima diària).
- Mínima de la temperatura mínima (valor mínim anual de la temperatura mínima diària).
- Nombre d’hores de sol anuals.
D’altra banda, hi ha una disminució de:
- Nombre de nits fredes (percentatge de dies en què la temperatura mínima és inferior al percentil 10 prenent el període de referència 1961-1990)
- Nombre de dies freds (percentatge de dies en què la temperatura màxima és inferior al percentil 10 prenent el període de referència 1961-1990)
- Nombre de dies de glaçada (dies amb una temperatura mínima inferior a 0 ºC)
- Indicador de durada de ratxa freda (nombre de dies en un any en què, com a mínim, hi ha 6 dies consecutius amb temperatura mínima per sota del percentil 10).
  • Precipitació
Un dels grans avenços del BAIC 2010 és la inclusió d’una anàlisi del comportament del patró espacial i temporal de la precipitació a partir de quaranta-nou sèries d’aquesta variable per al període 1950-2010 (figura 3). Si bé la majoria d’estacions analitzades proporcionen unes tendències lleugerament negatives (-1.9 %/dècada és el valor mitjà per a tota Catalunya), els resultats indiquen que no hi ha una tendència estadísticament significativa per a la precipitació durant el període esmentat.
Figura 3: Distribució de les 49 sèries estudiades (quadre de l'esquerra) i tendència de la precipitació mitjana anual pel període 1950-2010 expressada en %/dècada (quadre de la dreta).

L'àrea dels cercles és proporcional al percentatge de canvi per dècada, i el contorn del cercle en negre indica que la tendència és estadísticament significativa segons el test de Mann-Kendall (p<0,05) [només quatre sèries].
Estacionalment, l’estiu és l’època de l’any on el descens de la precipitació és més marcat, especialment el mes de juny. L’hivern, en canvi, és l’època de l’any amb més valors positius de la tendència, malgrat no són estadísticament significatius.
Pel conjunt de les quaranta-nou sèries de precipitació, el valor mitjà durant l’any 2010 (figura 4) proporciona una anomalia positiva (+11%) respecte a la mitjana del període de referència 1971-2000, valor similar al de l’any 2008.
Figura 4: Evolució de la precipitació mitjana anual de les 49 sèries agregades pel període 1950-2010. La corba negra mostra la mitjana mòbil i les barres indiquen el percentatge respecte el període 1971-2000.

L’anàlisi de les sèries dels Observatoris de l’Ebre i Fabra no mostra una tendència significativa de la precipitació anual durant els darrers cent anys, si bé es detecta un lleuger augment hivernal i un petit descens estival. L’any 2010, però, ha estat diferent a ambdós observatoris, donant una anomalia positiva (+11%) a l’Obs. Fabra i negativa (-17%) a l’Obs. de l’Ebre, ambdós valors respecte al període 1971-2000.
Finalment, no hi ha cap índex climàtic relacionat amb la precipitació que proporcioni per als dos observatoris una tendència estadísticament significativa del mateix signe. Només és significativa la disminució dels dies de neu a l’Observatori de l’Ebre i la disminució dels dies de boira a l’Observatori Fabra.
  • Nivell i temperatura de l’aigua del mar
L’evolució de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit mostra un augment a totes les fondàries durant el període 1974-2010, variant entre +0,2 ºC/dècada (a 80 m de fondària) i +0,3 ºC/dècada (a 20 m de fondària), essent tots els valors significatius.
La temperatura a diferents fondàries durant l’any 2010 ha estat inferior a les d’anys anteriors, especialment a les capes més superficials (figura 5), obtenint anomalies (diferència respecte a la mitjana del període 1974-2000) negatives en superfície i a 20 i 50 m de fondària (a 80 m de fondària, l’anomalia és nul·la, és a dir, la temperatura durant l’any 2010 coincideix amb la mitjana del període 1974-2000). Aquest fet trenca una tendència continuada de 14 o 17 anys, segons la fondària, amb anomalies positives (coincidint amb el que s’ha explicat per a la temperatura mitjana de l’aire).
Figura 5: Anomalies de la temperatura mitjana anual de l'aigua del mar a l'Estartit a diferents fondàries respecte el període de referència 1974-2000. Dades obtingudes per en Josep Pascual.

Estacionalment, l’augment de la temperatura de l’aigua del mar és clarament superior a l’estiu a les capes més superficials (superfície i 20 m de fondària), mentre que a 50 m i a 80 m de fondària l’escalfament és més marcat a la tardor.
Per primera vegada s’inclou en el BAIC l’anàlisi de l’evolució del nivell del mar a l’Estartit, mesurat des de l’any 1990 (figura 6). L’estudi de les dades mostra una tendència positiva durant els 20 anys de registres (1990-2010), amb una elevació del nivell del mar a l’Estartit de 4 cm/dècada.
Figura 6: Evolució del nivell del mar mitjà mensual a l'Estartit i línia de tendència (1990-2010). Dades del mareògraf d'en Josep Pascual.

dissabte, 2 de juliol del 2011

Predicció mensual: predicció de l'anomalia tèrmica a Catalunya pel mes de juliol 2011

El Servei Meteorològic de Catalunya amb col·laboració amb l’empresa Meteosim va iniciar el projecte pilot durant els mesos d’estiu per determinar una predicció de la temperatura mitjana i l’anomalia de la temperatura a Catalunya.

Per dur a terme la predicció mensual de temperatura a Catalunya, s’utilitzaran les prediccions climàtiques del ECMWF (European Centre for Medium-Range Weather Forecasts), amb un horitzó de predicció de 32 dies, 1.5º de resolució espacial i amb 6 hores de resolució temporals.

Aquesta predicció està corregida i ajustada mitjançant les sèries climàtiques de la xarxa d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya utilitzant el mètode d’adaptació estadística per tal de trobar els valors de temperatura mensual prevista en tots els punts de Catalunya. La correcció s’ha realitzat respecte a dos mètodes diferents de càlcul de la mitjana mensual, la mitjana aritmètica de les temperatures i la semisuma de temperatures mínimes i màximes, sent els dos mètodes no comparables entre ells.

Després de validar ambdós mètodes al llarg de l’any 2010 i principis del 2011, es conclou que els dos tenen un lleuger biaix positiu en la predicció de l’anomalia tèrmica per al pròxim mes respecte al valor observat. D’aquesta forma, el mètode té un error mig associat de 0.75ºC, un error mig absolut de 1.08 ºC i un RMSE de 0.03 ºC.

Per a la predicció del juliol del 2011 el mètode ha estat entrenat amb dades fins el maig de 2011, corregint així el biaix obtingut durant l’any 2010. El millor mètode escollit en aquest treball per a realitzar el pronòstic, és l’obtingut amb el mètode de les mitjanes aritmètiques. Es pot concloure que el pronòstic pel mes de juliol de 2011 mostra una anomalia tèrmica lleugerament positiva a la zona de la costa central catalana i uns valors de temperatura semblants als valors climàtics a la resta, fins i tot amb una anomalia tèrmica lleugerament freda a les regions de Segrià, Garrotxa i Berguedà.

Finalment, hi ha un punt a tenir en compte i és que els models emprats per realitzar el pronòstic a llarg termini (estacional o mensual), són d’escala global i els seus pronòstics han de ser correctament interpretats.

Anomalia Tèrmica prevista pel mes de juliol 2011

Temperatura mitjana prevista pel mes de juliol 2011

Font: meteo.cat