dilluns, 19 d’abril de 2010

Possibles conseqüències climàtiques del volcà Eyjafjällajokull.

Aquests dies el món occidental està prestant atenció al volcà islandès que ha col·lapsat l’espai aeri internacional. Si el volcà va entrar en erupció ja fa unes quantes setmanes davant el desconeixement de la societat, a excepció del món científic, aquest s’ha fet famós els darrers dies degut a la forta explosió que va tenir i que ha produït la forta columna de cendres que ha paralitzat l’espai aeri. El Divendres, les cendres varen arribar fins els 11 quilòmetres d’alçada, avui aquesta magnitud ha baixat però s’ha encès una nova alarma, el volcà Katla, el germà gran del Eyjafjällajokul.

El volcà Katla, ha estat històricament un volcà temut i perillós. Amb el seu cràter de 10 quilòmetres de diàmetre, sol entrar en erupció cada 40-80 anys, l’última gran erupció va tenir lloc el 1918 (l’any 1955 va haver-hi una petita erupció), si fem números, ja hem passat el cicle dels 80 anys. A més, i segons els científics, l’erupció del volcà Eyjafjällajokull és el preludi de l’erupció de Katla, ja que tots dos van relacionats, a més, ha augmentat les tremolors del volcà Katla i els científics de la NASA alerten que la seva posada en escena pot ser qüestió d’hores.

Segueix els moviments sísmics del Katla http://hraun.vedur.is/ja/Katla2009/stodvaplott.html

Esquema de l'evolució de la columna de cendra i gassos.

Imatge de satel·lit de la columna de fum

Si finalment el Katla entrés en erupció les conseqüències serien catastròfiques. El Katla, conjuntament amb el Laki i el Eldgià formen un dels sistemes volcànics de major magnitud del món. Les erupcions del Katla es caracteritza per les grans columnes de cendres que origina i la seva virulència, en l’erucpió de l’any 936 va produir una fissura d’erupció volcànica de 30 quilòmetres de llarg. Des de llavors, s’han comptabilitzar una quinzena d’erupcions. Tanmateix, la potència d’aquest volcà origina moviments oceànics similar a tsunamis i la seva presència dins d’una glacera cinc vegada més gran que on està ubicat el Eyjafjällajokull podria originar grans inundacions a Islàndia, però l’erupció del volcà Katla no originaria només efectes a escala islandesa, si no que ho podria fer a escala mundial

Com afectaria al clima l’erupció del volcà Katla?

Està clar, que si el Katla ‘estalla’, els efectes anirien més enllà del caos aeri. El 1991, amb l’erupció del volcà filipí Pinatubo es va produir un refredament de la temperatura de la Terra. En aquella ocasió, les cendres del volcà van travessar la troposfera i van arribar fins l’estratosfera (més de 12 quilòmetres d’alçada), a l’estratosfera no hi ha fenòmens meteorològics i, per tant, la pluja, el vent, etc. no poden escombrar i ‘netejar’ les cendres de l’aire. La presència d’aquestes cendres a l’estratosfera van durar un parell d’anys i va originar que l’immens núvol de cendra reflectís la radiació solar cap a l’espai, és a dir, la radiació solar no arribava a la superfície terrestre i, per tant, no podia escalfar com ho faria normalment, les cendres acumulades a l’estratosfera feien de filtres. Això va originar que baixés la temperatura global del planeta.

Una altre de les conseqüències climàtiques de les grans erupcions volcàniques és l’oscil·lació del mar. Cada vegada que es posa en erupció un volcà, s’ha observat que el nivell de les aigües properes deixar d’augmentar, fins i tot les refreda, això és degut a què la densitat del núvols de cendra i gasos que emet el volcà no deixa passar la radiació solar i per tant aquesta no escalfa sobre la superfície del mar. Quan l’erupció del volcà Pinatubo el 1991, el nivell del mar va baixar sis mil·límetres i també la seva temperatura.

Fins i tot, l’erupció d’un volcà va originar el 1816 un any sense estiu. L’erupció del volcà Tambora (Indonèsia) l’Abril de 1815 va originar una alteració climàtica important degut al descens de la temperatura de la Terra per la reducció de la llum solar. L’any següent no va haver-hi estiu a l’Hemisferi nord, des de llavors el 1816 es coneix com l’any sense estiu "The year without summer".

Per tant, si finalment el volcà Katla entrés en erupció, podríem parlar de conseqüències climàtiques importants a curt termini, a més, degut a la seva ubicació es podria produir una alteració de les corrents oceàniques i també atmosfèriques de l’hemisferi nord, especialment d’Europa. S’haurà de seguir.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin merder es podria originar!!!
Sería el caos!!!

Un reportatge fantàstic.
Una abraçada desde Manresa.

Eumar

Anònim ha dit...

continua informant, que el tema està molt interessant.

Llavors estas dient que l'explosió del volcà més gran s'acabarà produint aviat?

gràcies, maleca

Tossanatura ha dit...

Com a conseqüència de l'erupció del volcà, tambè remarcaria la pluja àcida que pot provocar.
El núvol de cendres, està carregat de partícules amb diòxid de sofre que pot afavorir aquest fenòmen, causant danys a sòls i vegetació. També erosionar edificis i construccions.

Salut!

Jordi Pamplona ha dit...

Meteotossa,
Que gran ets!!!

Impressionant reportatge...pot ser que el Ketla ja hagi començat?