diumenge, 20 de maig de 2012

50 litres a Tossa.

Avui les tempestes han estat importants a molts punts de Catalunya i Tossa no ha estat diferent, ha estat precisament a la nostra població un dels indrets on més ha plogut arribant a acumular entre la tempesta d'aquesta passada matinada i la tempesta del migdia, que ha estat la més important, gairebé 50 litres.

Observant el mapa següent de la xarxa meteoclimatic podem apreciar com a estat la zona de Barcelona i, especialment la Costa Brava, on s'han acumulat les precipitacions més importants.


Les conseqüències de les tempestes ha estat visible a Tossa amb la crescuda de la riera. En les següents fotografies cedides per en Jaume Mos, podem apreciar com els 50 litres s'han traduït amb la riera crescuda i que ha donat una bonica combinació de colors amb l'aiguabarreig una vegada la riera desembocava al mar.




Però les tempestes no nomès han deixat forts ruixats i alguna que altre calamarsada, sinò que a la zona de Joanetes, a la Garrotxa, la meteoròloga  Laura Ventolà ha fet aquesta instantànea. Un petit tornado que s'ha passejat enmig d'un partit de futbol.




Al llarg d'aquesta nit i demà dilluns pot tornar a repetir-se els ruixats i a les tempestes, això sí, no sembla que hagi de ser tant importants com les d'avui.

divendres, 4 de maig de 2012

Canvi de temps

Canvi de temps amb núvols abundants i ruixats irregulars

Font: Alberto Alcántara - www.3cat24.cat
La pertorbació atlàntica tocarà Galícia i enviarà una primera línia d'inestabilitat a Catalunya. Ens portarà bandes de núvols abundants i alguns ruixats dispersos, acompanyats de tempesta. El cap de setmana serà molt variable.

Aquest divendres el temps canvia. La pertorbació situada al nord-oest de la Península començarà a generar fronts de núvols i línies d'inestabilitat que s'aproparan a Catalunya. De fet, els primers ruixats dispersos ja han caigut de matinada a les comarques del nord-oest. Han acumulat una mica més d'un mm a Barruera. A primeres hores del matí també descarregaven cap al sud, al Camp de Tarragona. Aquesta serà la tònica de les properes hores.

Els núvols augmentaran per ponent, tapant a estones el terç oest del país i arribant una mica després a l'est de Catalunya. Hi haurà possibilitat de ruixats dispersos, febles i de curta durada, més probables cap al sud. A partir del migdia, els núvols creixeran al Pirineu, Prepirineu, serralada Prelitoral i la Catalunya central, i deixaran caure alguns ruixats que localment podrien ser forts i acompanyats de tempesta. El risc de precipitació serà menor a les comarques del litoral de Barcelona i comarques de Girona. De cara al vespre, les nuvolades minvaran i es concentraran a l'oest i nord del país amb alguns ruixats ja residuals. La cota de neu baixarà cap als 1.700 metres al final del dia.

Al País Valencià, els núvols també seran més abundants. Cap a la tarda, creixeran ruixats a les comarques interiors. A les Balears el dia ha començat amb grans clarianes, però s'anirà ennuvolant.

Mínimes amunt, màximes avall

Les temperatures matinals han estat més suaus per la presència més gran dels núvols al llarg de la matinada. Algunes dades arreu del país:

Boí -1ºC
La Pobla de Segur 9ºC
Lleida 11ºC
Girona 8ºC
Anglès 7ºC
Artés 6ºC
Olot 8ºc
Sabadell 9ºC
Barcelona-Raval 14ºC
Vinebre 12ºC
Tarragona 12ºC
Gandesa 10ºC

En canvi, l'increment dels núvols del migdia permetrà que les màximes no assoleixin en general els valors de dimecres o dijous, quan van arribar als 25 o 26 graus a l'interior. 

Vent entre migjorn i garbí

Durant el matí hi haurà migjorn moderat a l'Empordà i sud moderat a les cotes altes del Pirineu. A la tarda el garbí es reforçarà a tot el litoral, amb cops moderats. El vent més intens es donarà a la Costa Brava amb cops superiors als 40 km/h.


Cap de setmana molt variableDissabte, el matí serà bastant assolellat i a la tarda tornaran a créixer nuvolades. Els ruixats afectaran les comarques del Pirineu i Prepirineu, preferentment de Lleida, tot i que no es descarten alguns de molt dispersos al llarg de la serralada Prelitoral. En conjunt, seran febles. A última hora del dia el cel s'anirà tapant de manera més general. Les temperatures seran molt similars a les de divendres, força suaus en general.

Al País Valencià estarà més ennuvolat. A la tarda creixeran tempestes, més probables cap a les comarques interiors d'Alacant. A les Balears, cel ennuvolat però sense pluges.

Diumenge tindrem un dia una mica més canviant, amb nuvolositat abundant cap al matí, en retirada cap al nord-est. Els ruixats seran més probables i generals a les comarques de Girona i Barcelona. La cota de neu estarà al voltant dels 1.700 metres. Les temperatures màximes baixaran una mica pel nord-est.

I els pròxims dies...

Dilluns marxarà la pertorbació i s'obriran grans clarianesDimarts i dimecres un front creuarà la península. A Catalunya arribaran alguns núvols per ponent i creixeran algunes tempestes cap al Pirineu de Lleida. Dijous tornarà la calma i el sol. Al llarg de tot aquest tram de la setmana les temperatures pujaran i la caloreta anirà a més

Superlluna aquest dissabte

Dissabte que ve, 5 de maig, veurem la lluna plena més gran, més brillant i més propera a la Terra.


Dissabte coincidirà amb la 
distància més curta entre la Terra i la Lluna, anomenada tambéperigeu.
- La seva brillantor serà un 16% superior a la lluna plena normal i un 30% més que la resta de llunes plenes del 2012.
- La Lluna es veurà un 14% més gran.


- La distància entre la Terra i la Lluna es reduirà a quasi 357.000 km. La mitjana és de 384.000 km.

L'òrbita de la Lluna no és perfectament circular. Per aquest motiu hi ha moments de màxima llunyania i de màxima proximitat. La diferència entre els dos moments és aproximadament d'un 3%. El cas contrari succeirà el 28 de novembre del 2012, moment en què la lluna plena coincidirà amb l'apogeu, la més llunyana.

Els efectes sobre la Terra es manifestarà a les marees, tant altes com baixes, ja que la Lluna en el perigeu produirà un increment en la seva força. Si volem observar i fotografiar la Lluna amb la seva màxima grandària podem aprofitar la sortida o la posta de la lluna. L'atmosfera que embolcalla la Terra produeix un efecte òptim que engrandeix els objectes. És el mateix que passa amb el moment de la sortida del sol.

Néstor Gómez www.3cat24.cat

dijous, 3 de maig de 2012

L'abril ha estat fred i plujós a gran part de Catalunya


  • El SMC qualifica el mes d’abril com a fred a gran part del país, especialment  a les parts més elevades del Prepirineu i del Pirineu. En canvi, el mes ha estat lleugerament càlid a les conurbacions urbanes de Barcelona i Tarragona, i a punts de la vall de l’Ebre.
  • L’abril ha estat marcat per una alta irregularitat pluviomètrica. Ha estat un mes molt plujós a l’extrem nord-occidental del país i a punts del litoral Central i Sud. En canvi, ha estat sec a les comarques de la Garrotxa, el Pla d’Estany i del Montsià, així com en amplis sectors de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i la Selva.

 
La meteorologia del mes d’abril ha vingut marcada en alçada per una gran ondulació del corrent en jet, mentre que en superfície la situació estava dominada per la presència d’una baixa a la latitud de les illes Britàniques. Aquesta configuració general ha afavorit que Catalunya quedés afectada pel pas de diverses pertorbacions, situació que ha donat una pressió atmosfèrica baixa durant gran part del mes. Considerant que la pressió atmosfèrica d’un punt de Catalunya és representativa de tot el país i agafant com a referència les dades de l’Observatori Fabra (el Barcelonès), amb dades de pressió atmosfèrica des de l’any 1927, es pot dir que la pressió atmosfèrica mitjana de l’abril de 2012 ha estat molt baixa a Catalunya i cal remuntar-se fins a l’any 1930 per trobar-ne una de més baixa en un mes d’abril. A més, l’aire fred que acompanyava a moltes d’aquestes baixes va provocar que la temperatura es quedés per sota dels valors normals i que moltes de les precipitacions que es van registrar a les parts més elevades del Pirineu fossin en forma de neu. Fins a sis pertorbacions van afectar el país, si bé la distribució de la precipitació ha estat molt irregular fruit que en moltes ocasions va ser en forma de ruixat i amb un caràcter tempestuós. Cal remarcar quatre episodis de precipitacions:
 
-       El primer va afectar el litoral i prelitoral central i el vessant sud del Pirineu. Es va produir entre els dies 1 i 4 fruit de dues pertorbacions, la primera relacionada a una baixa centrada a la península Ibèrica, mentre que la segona va ser un solc procedent del nord del continent. Les quantitats més destacades registrades a les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser els 105,5 mm de Begues-PN del Garraf (el Baix Llobregat), els 49,2 mm de Boí (2.535 m), a la comarca de l’Alta Ribagorça, o els 48,8 mm de Barcelona-el Raval (el Barcelonès).
 
-       Entre els dies 5 i 8 es va produir un segon episodi de precipitacions que va afectar fonamentalment el litoral i prelitoral Sud. La causa va ser un solc que es va desenganxar de la circulació general i es va ubicar sobre la península Ibèrica. Les precipitacions més destacades registrades a les EMA gestionades pel SMC van ser els 86,2 mm del Perelló (el Baix Ebre), els 69,2 mm de l’Illa de Buda (el Montsià) o els 52,4 de l’Ametlla de Mar (el Baix Ebre).
 
-       El tercer episodi de precipitacions es va produir entre els dies 10 i 16. Va estar provocat per un solc que es va quedar estancat i es va acabar aprofundint sobre la Mediterrània. Les precipitacions més importants es van produir al quadrant nord-oest de Catalunya i a les parts més elevades del Pirineu, tal com mostren les següents quantitats registrades a les EMA gestionades pel SMC: 116,1 mm a Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà; 96,2 mm al Lac Redon (2.247 m), a la comarca de la Val d’Aran; i 61,3 mm Malniu (2.230 m) a la comarca de la Cerdanya.
 
-       L’últim episodi destacat del mes va afectar Catalunya entre els dies 27 i 30. Va estar provocat per una pertorbació atlàntica que es va aprofundir al nord de la Península Ibèrica,  produint precipitacions a gran part del territori, una baixada significativa de la temperatura degut a l’aire fred que l’acompanyava i neu al nord del país per sobre dels 1.000 m. Les quantitats més importants al llarg de l’episodi es van registrar al nord del Principat, tal com mostren els 121,2 mm de Bonaigua (2.266 m), els 107,6 mm d’Espot (2.519 m) o els 86,4 mm de Salòria (2.451 m), totes tres EMA gestionades pel SMC ubicades a la comarca del Pallars Sobirà. A més, els gruixos de neu nova acumulats durant l’episodi van ser destacats a tot el Pirineu, especialment a les cotes més altes, tal com assenyalen els 72 cm del Lac Redon (2.247 m), a la comarca de la Val d’Aran, els 49 cm de Boí (2.535 m), a la comarca de l’Alta Ribagorça, o els 45 cm d’Espot (2.519 m), a la comarca del Pallars Sobirà. Cal remarcar igualment els gruixos que es van acumular a cotes baixes de l’extrem nord del país, tal com mostren els 5 cm registrats a Esterri d’Àneu (el Pallars Sobirà), els 2 cm a Das (la Cerdanya) o 1 cm a Bagà (el Berguedà).
 
  
El mes d’abril ha estat fred (Figura 1) a gran part del país. Les anomalies negatives més rellevants s’ha enregistrat a les parts més elevades del Prepirineu i del Pirineu. En canvi, el mes ha estat lleugerament càlid a les conurbacions urbanes de Barcelona i Tarragona, i punts de la vall de l’Ebre. Aquesta distribució de les anomalies de temperatura ha estat provocada per l’aire fred que acompanyava les pertorbacions que han afectat Catalunya, amb una major incidència a la meitat nord del Principat.
 
La taula següent mostra les anomalies positives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual d’abril respecte a la mitjana climàtica mensual del mes d’abril pel període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades pel SMC.
 
 
Nom de l’EMA
Comarca
Anomalia (ºC)
el Port del Comte (2.316 m)
el Solsonès
-2,6
Salòria (2.451 m)
el Pallars Sobirà
-2,4
Certascan (2.400 m)
el Pallars Sobirà
-2,3
Boí (2.535 m)
l’Alta Ribagorça
-2,3
Montsec d'Ares (1.572 m)
el Pallars Jussà
-2,2
 
 
Pluviomètricament, l’abril ha estat caracteritzat per una alta irregularitat en la distribució de la precipitació (figura 2). El mes ha estat molt plujós l’extrem nord-occidental del país i punts del litoral Central i Sud. En canvi, ha estat sec a les comarques de la Garrotxa, el Pla d’Estany i del Montsià, i a àmplies zones de les comarques de l’Alt i Baix Empordà i la Selva. Aquesta distribució ha estat fruit de dos aspectes: d’una banda, pel caire de les pertorbacions que han afectat el país, moltes d’elles amb un origen atlàntic, destacant que les que van afectar Catalunya entre els dies 1 i 16 es van aprofundir en el seu pas per la Mediterrània, donant pluges importants al litoral Central i Sud; d’altra banda, pel caràcter de les precipitacions, moltes d’elles en forma de ruixat o tempesta.
   
La taula següent mostra les EMA gestionades pel SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes d’abril ha superat els 150 mm.
 
 
Nom de l’EMA
Comarca
PPT (mm)
Certascan (2.400 m)
el Pallars Sobirà
266,3
Espot (2.519 m)
el Pallars Sobirà
241,3
Bonaigua (2.266 m)
el Pallars Sobirà
237,0
Lac Redon (2.247 m)
la Val d'Aran
189,2
Salòria (2.451 m)
el Pallars Sobirà
183,9
Boí (2.535 m)
l’Alta Ribagorça
174,1
Ulldeter (2.410 m)
el Ripollès
174,0
Malniu (2.230 m)
la Cerdanya
171,6
el Perelló
el Baix Ebre
159,6
el Port del Comte (2.316 m)
el Solsonès
151,7
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló
la Cerdanya
151,2
 
 
Figura 1:
 
Mapes de temperatura mitjana del mes d’abril de 2012 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de totes les dades.
Figura 2:
 
Mapes de precipitació acumulada durant el mes d’abril de 2012 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran awww.meteo.cat i a les xarxes socials @meteocat i facebook.com/meteocat