La Petita Edat de Gel, causada per un mínim en el cicle solar?

Al final de l'Edat Mitjana, l'Hemisferi Nord va patir un refredament climàtic que, entre altres coses, va fer avançar les glaceres muntanya avall i per això és conegut com la Petita Edat del Gel (PEG). La PEG va finalitzar cap el segle XVIII, quan es va iniciar un escalfament que encara dura i que molt probablement és degut a la combinació de causes naturals i antròpiques. L'existència de la PEG es coneix al partir d'evidències indirectes (proxies) que permeten reconstruir els canvis climàtics passats abans de l'existència d'instruments meteorològics (estudis paleoclimàtics), com ara l'anàlisi de fòssils preservats als sediments de llacs o l'estudi de documents històrics. La causa de la PEG encara es debat. Fins ara, les dues hipòtesis més probables estan relacionades amb les erupcions volcàniques i els petits canvis cíclics que es produeixen en la irradiància solar. Se sap que durant les fases de més activitat volcànica, la radiació solar que escalfa la Terra és menor degut a una capa més espessa de pols i cendres que actua de filtre. Per altra banda, els Sol té un cicle intern amb màxims i mínims d'emissió d'energia, que tenen diverses manifestacions, com per exemple les taques solars. La PEG, doncs, podria haver-se desencadenat per un augment general de l'activitat volcànica o bé per l'existència d'un mínim en el cicle solar.

En aquest estudi es confirma que la PEG també va ocórrer als tròpics i que la causa més probable és la variació d'energia incident degut als cicles solars. Anteriorment, un estudi palinològic (a partir del pol·len preservat en torberes) ja havia permès enregistrar un descens de la vegetació de l'alta muntanya dels Andes, degut a un descens de la temperatura. Això va succeir entre els segles XIII i XVIII i es va correlacionar amb la PEG (Rull et al. 1987). Ara, hem aconseguit demostrar que durant aquest període hi va haver quatre màxims d'avenç glaciar, al voltant dels anys 1265, 1520, 1685 i 1810, que coincideixen perfectament amb quatre mínims del cicle solar. Tot enregistrat a partir de proxies preservats en sediments lacustres d'alta muntanya. L'avenç de les glaceres s'ha deduït de l'augment d'un parámetre físic que s'anomena susceptibilitat magnètica i que és un reflex de la quantitat de minerals magnètics presents en els sediments, que només poden provenir de l'erosió que les glaceres produeixen sobre la roca mare de la conca al voltant del llac. Els mínims en el cicle solar s'han deduït de l'augment en la concentració d'isòtops radiactius de Carboni i Berili (14C, 10Be), que són més abundants quan menor és la radiació solar que arriba a la Terra. A més, hem pogut mesurar que el descens de temperatura al tròpic durant la PEG va ser d'uns 3ºC i la precipitació va augmentar un 20% (ambdues són necessàries per a que les glaceres avancin). Això ho hem deduït a partir d'un calibratge previ que permet estimar dades climàtiques a partir de proxies biològics, com ara el pol·len (Rull 2006).

Aquests resultats ens mostren que les variacions cícliques d'irradiància solar, encara que relativament petites en magnitud, són capaces de produir variacions climàtiques importants. Ara falta per esbrinar quins són els mecanismes amplificadors responsables d'aquest efecte. Un cop conegut això, serà possible predir amb més exactitud les possibles conseqüències del canvi climàtic actual i futur.

Glaceres i taques solars. A l'esquerra, la glacera Humboldt, que baixa del pic del mateix nom (4942 m). S'observa l'extensió que tenia la glacera durant la PEG, que arribava a cobrir la llacuna que s'observa a la part de baix. A la dreta, vista de l'esfera solar amb les taques, que canvien de nombre d'acord amb els cicles d'irradiància.

Gràfic on es veu la correspondència exacta (destacada amb franges grises) entre els avenços de les glaceres durant la PEG, a la part superior, i els mínims d'irradiància, a la part inferior.

Article: "Solar modulation of little ice age climate in the tropical Andes",Polissar, P. J., Abbott, M. B., Wolfe, A. P., Bezada, M., Rull, V. & Bradley, R. Proceedings of the National Academy of Sciences USA, 103: 8937-8942. S. 2006

Extret de clica aquí

El volcà Chaitén torna a l'acció.

A principis de maig, va entrar en erupció el volcà Chaitén (Xile). Algunes vegades ja em parlat de l’erupció d’aquest volcà (clic aquí), que amb les erupcions d’altres volcans, he anat comentant la possibilitat d’un refredament lleuger de la temperatura global del planeta.

Aquests dies, aquest volcà a intensificat la seva activitat, originant fins a 200 tremolors amb una mitja de 8 moviments per hora, alguns d’aquests s’han sentit fins a 300 quilòmetres de distància.

La intensificació eruptiva del volcà, a obligat al desallotjament de tota la població de la zona i com a principis de maig, a posar en màxima alerta tota la zona més propera al volcà.

Aquest volcà, se’l considerava inactiu i segons els científics, la seva última erupció va tenir lloc l’any 7420 a.C. Avui, en canvi, és un dels volcans més actius del planeta i des de principis de maig es troba abocant cendres i gasos constantment i amb fortes erupcions regularment. Fins i tot, algunes de les fortes erupcions han vingut acompanyades de material incandescent i algunes llengües de lava.

En la seqüència de les imatges del satèl·lit de principis de maig, podem veure com les cendres van cobrir tota la Patagonia argentina. Durant els propers dies el fum del volcà va arribar fins els 17 quilòmetres d’altura obligant a tallar el tràfic aeri en diferents aeroports ubicats a centenars de quilòmetres del Chaitén.

Imatge del satèl·lit Terra de la NASA amb els seus sensors MODIS el dia 3 de maig. S'aprecia la columna de fum provinent del volcà creuant la Patagonia argentina.

Una altre imatge del sensor MODIS del satèl·lit Terra presa el 5 de maig on s'aprecia el desplaçament cap a l'est de la columna de cendres volcàniques.

Video de l'erupció del Chaitén de principis de maig.

Models estacionals freds i plujosos.

Farà un parell de mesos, per l’espai méteo de TVTOSSA i en una entrada el blog "clic aquí", parlava dels pronòstics estacionals que indicaven que podríem tenir un estiu més fresc del que seria normal i un xic més plujós, els quals hauríem d'afegir una sèrie de fenòmens naturals que s'estan donant lloc durant aquest any.

Doncs, arribats ja a finals de Juliol, podem mencionar que en termes generals, s’està complint aquests pronòstics, tant en les temperatures, on ja tenim valors mitjans entre 0,3 i 0,7ºC per sota de l’habitual, com en les precipitacions, només cal recordar l’horrible sequera que teníem fa 3 mesos enrere.

Els models estacionals actuals, continuen indicant aquesta tendència de temperatures més fresques, o millor dit, menys caloroses, i precipitacions més abundants a les habituals.
Crida l’atenció el proper mes d’Agost, on els models estacionals indiquen unes precipitacions superiors a les normals amb temperatures bastant més baixes. Com sempre, a finals d’estiu, serà el moment de fer càlculs i veure el que realment a passat. Fins ara, queda clar, que les fortes calorades, a excepció d’algunes jornades puntuals, s’estan quedant al marge i els models no ens indiquen cap calorada forta però tampoc cap tongada de precipitacions importants.

Com sempre, el temps té l’última paraula.

Els pronòstics estacionals de precipitació, ens indiquen clarament un augment de les precipitacions, remarcable el mes d’agost i en menor mesura el de setembre i octubre. Mentre que novembre i desembre indica unes precipitacions normals.

Els pronòstics estacionals de temperatura, a diferència d’altres anys, ens indiquen unes temperatures més fresques durant els propers mesos i, no només a casa nostra, sinó a gran part d’Europa. Novament destaca el mes d’agost, però els altres mesos, també indiquen temperatures més baixes, tot sembla indicar, que per l’entrada de masses d’aire siberianes el mes de novembre.
Cal recordar, que ens trobem en la fase en que l’activitat solar és gairebé nul·la i la possible debilitament de la corrent del Golf, a la vegada, no s’hauria de passar per alt, les erupcions volcàniques que em tingut aquests darrers mesos. Tot un conjunt de factors que de ben segur, que faran parlar durant la tardor i, sobretot, el proper hivern.

Error anecdòtic puntual

Un dia o altre havia de caure. L'error en el pronòstic d'aquest dijous ha estat ben clar, tot i que els models indicaven la possibilitat de precipitació amb un temps ennuvolat, tret de les primeres hore del matí, el temps s'ha mostrat ben estable, amb unes temperatures que han arribat els 28ºC.
Tot sembla indicar, que tot i poder haver-hi algun nuvolets de cara a demà divendres, el cap de setmana es presenta ben assolellat. Espero que l'error d'aquets dijous sigui només anecdòtic,

TEMPS DE SETEMBRE

Avui dijous, el dia es presenta ennuvolat amb algunes ullades de sol. Amb el pas de les hores, la nuvolositat es farà més abundant i, fins i tot, hi haurà alguna precipitació dèbil i poc important, tot i que no es descarta algun ruixat moderat, tot plegat, poca cosa. Les temperatures, es mantindran fresques amb una sensació lleugera de fresca a causa de la falta d’insolació.

A partir de divendres, el temps tornarà a ser assolellat tot i que les temperatures continuaran per la banda baixa per l’època de l’any que som, és a dir, màximes entre els 24-26ºC i mínimes entre els 16-18ºC.

Programa "Els Matins" des de Tossa

Demà dimarts 15, el programa de Televisió de Catalunya “Els Matins d’estiu” presentat per Espartac Peran i Ariadna Oltra realitzarà la seva predicció meteorològica des de la nostra localitat. La informació anirà a càrrec del meteoròleg Eloi Cordomí on inclourà un reportatge de les Cales de Tossa per donar un aire estiuenc al programa des de les nostra costa tossenca, per si sola, idíl·lica amb els seus alts penya-segats, la verdor dels seus boscos i les seves aigües cristal·lines.

Fresca d’estiu

Després de les fortes tempestes d’avui dissabte, demà diumenge serà un dia de transició, amb repetició de tronades a la meitat nord, especialment a l’interior del nord-est. A última hora del dia, podrien arribar a la Costa Brava.

El pas del front fred que anunciaven, que s’ha mostrat extremadament actiu en molts punts de Catalunya, amb quantitats properes els 100 litres, com en el cas de Begues amb 95,6 mm. En gran part de Catalunya, han sovintejat els registres entre els 20 i els 40 litres. A la nostra localitat, però, s’ha recollit un total de 7 litres amb festival elèctric inclòs.

Per demà diumenge, s’espera un matí variable, amb creixement de nuvolades, que a la tarda podrien donar a lloc a algun ruixat moderat, en conjunt seria poca cosa si és que arriba a caure.

Però la noticia més marcada pels propers dies seran les temperatures. El front fred, a obert les portes a aires més freds, que mantindran les temperatures a ratlla amb nits fresques i, fins i tot, fredes al Pirineu. No obstant això, som a l’estiu, i durant el dia, tot i que difícilment es superarà els 23-25ºC a la nostra localitat, es notarà l’escalfor del sol, cosa habitual quan som a l’estiu. A la nit, les temperatures es quedaran entorn els 15-17ºC. Més d’un s’haurà de tapar de matinada. A partir de dimarts, la xafogor tornarà a les nostres vides.

TEMPESTES SEVERES D'ESTIU

Tot i que em tingut alguns dies d’estiu amb fortes tempestes en punts de la meitat nord, especialment del Pirineu, aquest cap de setmana de ben segur que serà el primer amb tempestes generalitzades i importants en diversos punts, arribant fins i tot a la mateixa línia de la costa.

El pas d’una línia frontal, amb aire fred en alçada creuarà la península d’oest a est. Aquesta front fred, vindrà acompanyat de suficients elements com per originar nuclis convectius que donin lloc a tempestes, localment severes. Trobarem a 500hPa una llengua freda de -13 a -16ºC, amb humitat elevada en els diferents nivells de la troposfera, destacant la present a 700 hPa de gairebé el 100%. Tot aquest conjunt, toparà amb les temperatures caloroses d’aquests darrers dies, i la elevada humitat en la zona litoral i prelitoral. Aquest xoc entre aquestes dues masses d’aire tan marcades ocasionarà un potencial marcat i en conseqüència, les típiques tempestes fortes i intenses d’estiu, que en molts casos aniran acompanyades de ventades fortes i algunes calamarsades.

Els primers símptomes d’aquest canvi ja tenen lloc a l’interior de Catalunya, amb fortes i intenses tempestes que estan descarregant ara mateix, algunes d’elles amb ventades i calamarsa.

No obstant això, a Tossa no sembla que haguéssim de tenir tempestes severes, tot i que alguns ruixats, sobretot de cara a diumenge, podrien ser d’una certa intensitat. La matinada de dissabte ja podria arribar algun ruixat, que es repetiria de cara al vespre - nit i al lalrg de tot el diumenge en forma de ruixats.

Les tempestes més severes, es produiran a la Comunitat Valenciana, on fins i tot, hi ha avisos de possibles fenòmens tornàdics, no es descarta alguna mànega enfront de la costa catalana de cara a diumenge.

Model GFS. Model de precipitació i pressió en superfície de cara a dissabte a les 18h. Podem apreciar com el model indica precipitacions generals i generoses a tota la meitat nord de Catalunya.

Mapa de risc ESTOFEX. Nivell 2 de risc de tempestes severes, amnb la possibilitat d'un 30% de fenòmens tornàdics.

Ruixats estiuencs

Desprès d’uns dies ben estables, tot sembla indicar que demà diumenge i la matinada de dilluns, els ruixats podrien visitar-nos de forma puntual a la nostra població.

El pas d’un sistema frontal fred, amb prous ingredients per generalitzar l’inestabilitat, portarà ruixats i tempestes, localment fortes i intenses, en molts indrets de Catalunya, preferentment a la meitat nord i prelitoral.
Les precipitacions s’aniran estenent d’oest a est, i a últimes hores del dia arribarien a la costa. A primeres hores del matí, les tempestes ja podrien aparèixer en punts de Tarragona i resta del prelitoral català, a la vegada que aniran apareixent arreu del territori. Les pluges, en forma de ruixats dispersos, s’allargarien fins al matí de dilluns en indrets de la costa barcelonina i sud de la Costa Brava. Algunes d’elles podrien ser intenses.

Les temperatures continuarien amb la tendència a la baixa d’aquests dos darrers dies, no obstant, al centre del dia, com és normal, la calor es faria notar amb temperatures màximes lleugerament superior als 30ºC a l’interior i entorn els 25ºC a la costa.