Avui a la tarda, qui mirava el cel a Tossa, pensaria que anava a ploure degut a la “negror” d’alguns núvols del cel.
Aquest núvols, són de la família dels estrats, concretament són estratocumulus.
Aquest núvols, són de la família dels estrats, concretament són estratocumulus.
6 comentaris:
Si, sobretot quan tenen altres núvols al damunt (q no es veuen) donen una foscor destacable i poden confondre :). Molts estratocumuls i d'altres nuvols baixos, al Cadiretes tenen tendència a quedarse "encallats", tal com si fossin vaixells que naufragen en esculls marins :) i si el fluxe d'aire que els arriba ve de mar es poden fer més gruixuts i provocar algunes vegades una boira ploranera. Es tipic a l'estiu quan els turistes veuen aquests núvols diuen uy, que plourà! ..i jo, conscient de la meva experiència tossenca i cadiretenca els hi dic, tranquils, aquí no passarà res jejeje
Personalment trobo que a la costa catalana (bé, com a mínim a Tossa i a Barcelona; a d'altres llocs de més al nord o de més al sud no m'atreveixo a asegurar-ho tant perque no tinc tanta experiència de comprovacions) solen apareixer, crec que més aviat en mesos d'hivern i primavera, estratocumuls més prims (i menys foscos) relacionats amb situacions anticiclòniques de nord després del pas de depresions, quan la tramuntana ha afluixat; potser es perque en aquestes situacions encara queden capes d'aire amb diferentes temperatures i/o nivell d'humitat pero la inestabilitat és molt fluixa. Molts cops son estratocúmuls una mica alts, gairebé altocumuls estratificats i observo també que son més freqüents per la matinada i primeres hores del mati. ..Quan s'aproxima el migdia solen trencarse.
A l'estiu -i concretament a la segona meitat dels estius (agost i setembre)- son habituals els estratocumuls molt baixos i més semblants a aquests de la teva foto -Molt maca!- que venen de mar, angoixen als turistes i es fan més densos en tocar terra, encallantse als relleus. Aquests estratocumuls d'estiu, segons les meves observacions, a diferència dels d'hivern son més abundants a les tardes i generalment (a diferencia dels de la teva foto em penso) la mar sol estar algo més neta de nuvols (o bé damunt del mar son mes prims) que no pas la muntanya perque son estratocumuls en gran part orogràfics, com els tipics del nord de les illes canaries.
A la primavera hi han uns altres q son les boires costaneres que de vegades per efecte del vent, l'increment de la temperatura i l'orografia poden transformarse una mica en estratocumuls, tot i que el normal es que no passin més enllà de ser estrats (sense cap mena de desenvolupament vertical) o fractoestrats...
I bé; aquestes son -em penso- les meves principals aportacions que puc fer sobre els estratocumuls a Tossa.
Em deixo uns altres; els estratocumuls lligats a episodis de plujes. Sovint els nimboestrats actius porten acompanyats estratocumuls i si plou, a més a més fractoestrats, pero bé; això en realitat no es només propi de Tossa i de la costa en general sino de molts altres indrets, sobretot si tenen algo de relleus.
Salut
Moltes vegades aquets núvols també portan pluja, encara que estic d´acord amb el comentari de Selva de Tossa, en lo que diu que després dels Sc venen moltes vegades els nimbostrats Ns, que són els que porten molta més pluja, però deu ni do com he vist ploura a vegades amb els stratocumuls.
Gràcies Fran pel teu recolçamet
Una abraçada
Hola Jaume. Ostres dons jo no recordo.. Bé, potser es que quan plou per sota dels estratocumuls jo tendeixo a interpretar sempre que hi han nimbostrats a dalt o bé que els estratocumuls son en realitat tot un mantell de cumuls grososos que cobreixen el cel. Potser si que pot arribar a ploure (exceptuant pluja molt fina) desde els estratocumuls si aquests son prou gruixuts i si al mateix temps per exemple es refreden sobtadament. El problema es que quan el cel està tapat per estratocumuls es molt difícil saber si hi han altres nuvols per damunt.
Em faig la pregunta. Quin es el límit per diferenciar quan una capa d'estratocumuls en realitat es un conjunt de cumuls congestus?
Recordo una vegada, en un capvespre estant al Puigmal i veia un mar de cúmuls per damunt de la part baixa del Ripollès.. Uns cumuls prou baixets de capçades com perque quedessin per sota del meu nivell pero amb tota la rugositat propia dels cumuls que indicaven corrents d'ascensos interiors. Bé; per mi això eren cumuls, pero es clar, potser per tu (i d'altres meteorolegs) ho haurieu interpretat com estratocumuls.. I la veritat es que hores després de baixar de la muntanya, i quan estava entrant a Ripoll amb cotxe i vaig entrar sota els nuvols que havia vist un una hora i mitja abans em trobava sota una pluja molt intensa, un veritable xafec, això si, sense cap raig o tro per cap lloc; gens d'activitat elèctrica.
Que n'opineu? S'haurien de dir que eren cumuls els que provocaven aquella pluja (cumulonimbus segur que no i nimboestrats imagino que tampoc dons crec que puc asegurar que no arribaven pas als 3000 metres d'alçada; a més a més sino estic equivocat, els nimbostrats s'enten que representen un espessiment dels altostrats, més q no pas per un engruixement dels estrats, oi?) ?
Tinc la dubte. M'agradaria que diguessiu la vostra al respecte.
Gràcies
-Marc
Hola Selva de Tossa, primer disculpa que no hagi contestat abans, perquè no havia vist el teu comentari.
Per sota dels 3.000 m. es troben els seguets núvols:
Cumulunimbus Cb Estratocumuls Sc, Cumuls Cu,Nimbostrats Ns i Estrats St, els nimbostrats sempre estan per sota dels estracumuls. En el cas que tú cometas podria haver-hi a dalt As i a sota Cu i més avall Ns i en algún cas podria hever-hi St tocant a terra.
Pels coneixements que tinc jo crec de deuria ser així, ara asegura sense veura-hu.
Saps que faig jo sempre, porto cada vegada que surto la màquina de fotografiar a sobre, ara con que son petites, i vaig fent fotos i després en serveix per estudiar-hu, per utilitzaro per fer algún reportatge i si no serveixen las borro.
Selva de Tossa, un comentari molt interessant.
Salutacions
Hola Jaume. Gracies per els teus comentaris.
Jo es que tenia entès (en bastants llibres i guies de nuvols ho havia llegit) que els nimboestrats es formen a partir dels altoestrats. Es deia (en els llibres aquests) que per exemple, quan s'aproxima un front càlid apareixen cirrostrats, a mida que el front està més aprop la frontera entre les masses d'aire es cada cop més baixa, passen a ser altoestrats, que es fan cada cop més i més espessos (i tb amb un límit inferior cada cop més baix) fins que quan arriben a la zona de frontera entre els nuvols mitjos i els baixos (3000 m. aproximadament) i son totalment opacs aleshores hom ja els pot anomenar nimbostrats. I es diu tb que els nimboestrats pertanyen al grup dels nuvols d'alçada mitja, pero els que es poden trobar més avall d'entre tots els que formen part dels nuvols mitjos, mentres que els nuvols baixos serien els éstrats, els estratocumuls, els cúmuls (tot i que els sostres dels cumuls poden arribar a nivells mitjos) i els cumulonimbus, que en realitat ocupen totes les alçades.
Això és el que a grans linies havia llegit. Tu em dius en canvi allò altre i bé; he fet per curiositat una ullada a una pàgina de meteorologia de Banyoles (molt maca per cert) i més aviat et dona la rao a tu :-) pq expliquen que els nimbostrats van dels 600 m. tant sols fins als 6000m i que els estratocumuls van dels 1000 als 2500, es a dir, que com tu dius, els estratocumuls estan més amunt que els nimbostrats.. :-)
Conclusió: A veure si un dia ens reunim tots els meteorolegs i amants de la meteorologia, escriptors de guies, escriptors de webs... i ens posem d'acord en les definicions de cada tipus, jeje:-)
Bé. Repeteixo. GràciesJaume per la teva aportació, que m'ha ensenyat que hi han altres enfocaments o critèris. Seguiré reflexionant :)
-mark
Marc: Et puc recomena alguna cosa per llegir: Guía del observador de nubes de Gavin Pretor-Pinney de editorial Salamandra, Guía de identificación NUBES de Hans Häckel de editorial Omega, també molt poc vist un llibret titulat Núvols del Museu de Granollers-Ciències Naturals, ja més cosetes i estic preparant una especie més que de curs, explicació dels diferents núvols, en Fran ja t´avisarà quan comensi, ja que això hu farè al meu blog que es: meteosag.blogspot.com
allà també trobaras el correu per si vols dir alguna cosa.
I pensa que a vegades potser de una manera i a vegades d´altres, en meteorologia rés es exacte o matematic, la natura ja veus que ens hu demostra cada dos per tres.
Salutacions
Jaume Deu
Publica un comentari a l'entrada