dimarts, 23 de juny del 2009

Primeres rierades del Maresme

A continuació, us deixo un petit article del meteoròleg de TV3, Dani Ramírez, sobre la primera rierada de la temporada al Mareseme.
.
.
Encara no era estiu, eren els dos darrers dies de la primavera. I ja hem tingut un parell d'ensurts "socials" a la comarca del Maresme, tan coneguda pels seus ancestrals aiguats. Festes de fi de curs, fires d'estiu, guinguetes ("xiringuitos") de la platja, terrasses, banyistes... han hagut de fugir a corre-cuita amb amb aquestes crescudes sobtades de les rieres.
.
A bona part del país, torrents, barrancs i rieres queden apartades del nucli urbà, lluny de les poblacions o amb unes franges de prevenció. Al Maresme, no. Les rieres són l'eix vertebrador de la vida social, dels comerços, dels passejos i rambles i dels aparcaments. No hi ha espai disponible. El terreny és força muntanyós i les petites planes al·luvials al marge de les rieres han servit des de fa segles per assentar-hi el creixament urbanístic. Antigament, les cases estaven uns 50-100 metres apartades del llit de la riera. I per la part de darrere, la típica eixida amb el seu pati o hortet a tocar de la riera. Algunes d'elles tenien un petit cabal més o menys continu, com és la riera d'Arenys de Munt, amb l'anomenat "rec" que baixava de Collsacreu i Sobirans. L'aigua era font de vida per les hortes d'aquelles eixides. Un corriol d'aigua acostumava a baixar-hi. Al llarg del segle XX, amb els creixements demogràfics i urbanístics que vam patir, aquests espais d'esponjament entra les vivendes i les rieres van ser ocupades per noves edificacions. Ara, a tocar o quasi dins del llit fluvial.
.
Ja tenim l'embolic ben muntat: cases i pobles centrats al bell mig de les rieres. I cada cop més cases, més ciment, més naus industrials, més hivernacles (ara van a la baixa), més urbanitzacions a dalt la muntanya i, per tant, més impermeabilització de la conca de recepció. És evident, al ploure fort l'aigua baixa per les carenes cap als fondos i rials fins a espategar a les rieres. En pocs minuts de xàfecs intensos, ja tenim la rierada. I el cabal creix de cop o baixen grans onades (les anomenen els bots) just per on més gent hi ha, més demanda d'aparcament i més vida socioeconòmica. La trampa de les rierades està servida.
.
Mireu que passa un cap de setmana d'estiu, quan a la població habitual s'hi suma la població visitant o forastera. Màxima densificació de les rieres. I màxims efectes amb ruixats que, aparentment, no haurien de ser problemàtics. Això va passar la tarda del divendres 19 i la nit del divendres 20 de juny a la riera del Gorg de Sant Vicenç de Montalt, amb rescat inclòs. Els rètols ja adverteixen del perill, però a falta d'espai pels cotxes, la gent hi aparca o travessa les rieres sense fer-ne cas. Els extrangers no s'acaben de creure que per un lloc que quasi mai hi baixa aigua, de cop amb una tronada ve una onada d'1 a 2 metres d'alt.
.
Dani Ramírez. Meteoròleg de TV3
....
Riera d'Arenys de Munt. Foto: Marc. 3cat24.cat

Riera d'Arenys de Mar. Foto: Dani Ramírez.
Riera d'Arenys de Mar. Foto: Dani Ramírez.

Riera d'Arenys de Mar. Foto: Dani Ramírez.
.
.
Enllaç original. clica aquí.
.