MeteoTossa: Primeres rierades del Maresme

dimarts, 23 de juny del 2009

Primeres rierades del Maresme

A continuació, us deixo un petit article del meteoròleg de TV3, Dani Ramírez, sobre la primera rierada de la temporada al Mareseme.

Encara no era estiu, eren els dos darrers dies de la primavera. I ja hem tingut un parell d'ensurts "socials" a la comarca del Maresme, tan coneguda pels seus ancestrals aiguats. Festes de fi de curs, fires d'estiu, guinguetes ("xiringuitos") de la platja, terrasses, banyistes... han hagut de fugir a corre-cuita amb amb aquestes crescudes sobtades de les rieres.

A bona part del país, torrents, barrancs i rieres queden apartades del nucli urbà, lluny de les poblacions o amb unes franges de prevenció. Al Maresme, no. Les rieres són l'eix vertebrador de la vida social, dels comerços, dels passejos i rambles i dels aparcaments. No hi ha espai disponible. El terreny és força muntanyós i les petites planes al·luvials al marge de les rieres han servit des de fa segles per assentar-hi el creixament urbanístic. Antigament, les cases estaven uns 50-100 metres apartades del llit de la riera. I per la part de darrere, la típica eixida amb el seu pati o hortet a tocar de la riera. Algunes d'elles tenien un petit cabal més o menys continu, com és la riera d'Arenys de Munt, amb l'anomenat "rec" que baixava de Collsacreu i Sobirans. L'aigua era font de vida per les hortes d'aquelles eixides. Un corriol d'aigua acostumava a baixar-hi. Al llarg del segle XX, amb els creixements demogràfics i urbanístics que vam patir, aquests espais d'esponjament entra les vivendes i les rieres van ser ocupades per noves edificacions. Ara, a tocar o quasi dins del llit fluvial.

Ja tenim l'embolic ben muntat: cases i pobles centrats al bell mig de les rieres. I cada cop més cases, més ciment, més naus industrials, més hivernacles (ara van a la baixa), més urbanitzacions a dalt la muntanya i, per tant, més impermeabilització de la conca de recepció. És evident, al ploure fort l'aigua baixa per les carenes cap als fondos i rials fins a espategar a les rieres. En pocs minuts de xàfecs intensos, ja tenim la rierada. I el cabal creix de cop o baixen grans onades (les anomenen els bots) just per on més gent hi ha, més demanda d'aparcament i més vida socioeconòmica. La trampa de les rierades està servida.

Mireu que passa un cap de setmana d'estiu, quan a la població habitual s'hi suma la població visitant o forastera. Màxima densificació de les rieres. I màxims efectes amb ruixats que, aparentment, no haurien de ser problemàtics. Això va passar la tarda del divendres 19 i la nit del divendres 20 de juny a la riera del Gorg de Sant Vicenç de Montalt, amb rescat inclòs. Els rètols ja adverteixen del perill, però a falta d'espai pels cotxes, la gent hi aparca o travessa les rieres sense fer-ne cas. Els extrangers no s'acaben de creure que per un lloc que quasi mai hi baixa aigua, de cop amb una tronada ve una onada d'1 a 2 metres d'alt.

Dani Ramírez. Meteoròleg de TV3

....