Us deixo un article de la Raquel López extret de la web 3cat24.cat on parla i explica els motius d'aquest inici de 2010 tan plujós i fred del que seria normal.
Raquel López - www.3cat24.cat.
Pluja, neu, pedra, vent, sol... tot en una mateixa setmana. Un temps de bojos que podria tenir una explicació més lògica del que la majoria s'espera. Malgrat que pugui sorprendre el canvi tan brusc en les temperatures i la quantitat de pluja que s'ha registrat en tot l'estat espanyol en els últims dos mesos, sembla que es tracta únicament i exclusivament d'un fenomen meteorològic poc freqüent però no impossible. Experts i meteoròlegs expliquen aquest canvi de temps com una reacció climàtica cíclica que de tant en tant es repeteix a causa d'un variació en els moviments anticiclònics habituals. En canvi, moltes associacions ecologistes defensen que el culpable n'és només el canvi climàtic provocat per nosaltres mateixos. Sigui com sigui, el cert és que des que ha començat el 2010 el temps no ha donat treva i ha plogut de manera intensa i continuada a tot el territori espanyol.
Pluja, neu, pedra, vent, sol... tot en una mateixa setmana. Un temps de bojos que podria tenir una explicació més lògica del que la majoria s'espera. Malgrat que pugui sorprendre el canvi tan brusc en les temperatures i la quantitat de pluja que s'ha registrat en tot l'estat espanyol en els últims dos mesos, sembla que es tracta únicament i exclusivament d'un fenomen meteorològic poc freqüent però no impossible. Experts i meteoròlegs expliquen aquest canvi de temps com una reacció climàtica cíclica que de tant en tant es repeteix a causa d'un variació en els moviments anticiclònics habituals. En canvi, moltes associacions ecologistes defensen que el culpable n'és només el canvi climàtic provocat per nosaltres mateixos. Sigui com sigui, el cert és que des que ha començat el 2010 el temps no ha donat treva i ha plogut de manera intensa i continuada a tot el territori espanyol.
El 2010 està sent un any especialment plujós. Al territori català i segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, des del 2 de gener, ha plogut prop de 30 dies, una xifra realment inèdita si la comparem amb la mitjana d'altres anys. A Barcelona, concretament, s'han registrat pluges gairebé cada dia, amb un total de 3 de cada 5 dies durant els mesos de gener i febrer, una xifra excepcional. I el que encara és més sorprenent, la inestabilitat del temps sembla que continuarà com a mínim fins la setmana que ve.
A més, si comparem les dades recollides per l'Observatori Fabra des del 1914 fins a l'actualitat, només s'han registrat pluges tan seguides en cinc ocasions, la majoria de les quals, a més, durant la primavera i la tardor, les dues estacions de l'any en què habitualment hi ha més precipitacions. En total, la mitjana dels dies de pluja durant els mesos de gener recollida per l'Observatori Fabra entre 1914 i 2010 és de gairebé 6 dies de pluja, mentre que durant el mes de gener d'aquest any aquesta mitjana s'eleva fins als 18. Pel que fa al mes de febrer, la mitjana total és d'uns 6 dies, mentre que la d'aquest 2010 ja se situa en 11.
A la resta de l'estat espanyol, aquests últims dos mesos també han estat complicats pel que fa al temps. A Andalusia, per exemple, les riuades han causat destrosses importants en diversos municipis i han fet mantenir en estat d'emergència la comunitat autònoma durant diverses setmanes.
Molts dies de pluja però poca intensitat
Ha plogut molts dies seguits però ho ha fet amb poca intensitat. Això és el que es desprèn de les dades recollides pel Servei Meteorològic de Catalunya. Bona mostra de la poca pluja que ha caigut són les reserves d'aigua de les conques internes de Catalunya, que malgrat tots aquests dies de precipitacions, emmagatzemen menys aigua ara que en el mateix període de l'any passat, i es troben al 70% de la capacitat.
L'explicació científica
Segons els experts, la inestabilitat en el temps és poc freqüent però no tan estranya com pot semblar. Malgrat que moltes teories diuen que el canvi climàtic està darrere dels canvis bojos de temperatures, la veritat és que el fenomen que vivim aquest hivern no és excepcional. Els meteoròlegs asseguren que el que passa aquest any a l'estat espanyol és una situació que es repeteix de manera cíclica i que, tot i que encara se'n desconeixen les causes, el fenomen és conegut.
Segons l'índex NAO (North Atlantic Oscillation), que mesura la oscil·lació de la pressió atmosfèrica entre l'alta subtropical i la baixa polar -la pressió registrada entre les illes de les Açores, a Portugal, i l'illa d'Islàndia i determina el temps que hi haurà a la zona-, el més habitual és registrar bon temps al voltant de les Açores i mal temps a Islàndia. Com a regla general, l'índex NAO registra normalment anticiclons al voltant de les illes portugueses, fent que les temperatures siguin més càlides i hi hagi poques pluges, i en canvi, a la zona del nord d'Europa, al voltant d'Islàndia, el NAO registra gairebé sempre borrasques que es tradueixen en fortes precipitacions i mal temps.
Aquesta és la pauta que es compleix gairebé sempre, però que en algunes ocasions puntuals es trenca. De tant en tant, i per motius que encara es desconeixen, l'índex NAO registra les pressions a la inversa: a Islàndia hi ha anticiclons, mentre que les Açores hi ha borrasques, cosa que fa que la situació meteorològica a Europa es regiri de cap a peus, i on habitualment hi ha pluges hi hagi sol, i on fa fred i hi ha precipitacions abundants hi imperi la calma. És el que es coneix com una fase negativa de l'índex NAO.
L'última vegada que es va produir aquest intercanvi de pressions en l'índex NAO va ser l'any 1997, quan es van registrar fortes pluges a tota la Península, especialment a Andalusia. Des de llavors, la pauta s'havia comportat de manera força estable i amb poques modificacions, fins aquest hivern del 2010, quan hi ha tornat a haver un canvi en els registres.
A més, alguns experts fins i tot van més enllà, i relacionen aquest canvi de pressions en l'índex NAO amb el fenomen d'"El Niño", mesurat amb l'índex ENSO (El Niño Southern Oscillation) malgrat que no tothom dóna suport a aquesta teòria.
La influència del canvi climàtic
Des d'algunes associacions ecologistes s'apunta com a causa principal de les modificacions en les temperatures el canvi climàtic. En l'informe "La crisi del clima. Evidències del canvi climàtic a Espanya", publicat al maig del 2009, l'ONG Greenpeace explica que els fenòmens meteorològics extrems aïllats "no poden ser atribuïts directament a un canvi climàtic" perquè pot haver estat provocat de forma "natural", però quan una pauta extrema persisteix durant un cert període de temps pot arribar a classificar-se com un "episodi climàtic extrem", sobretot si fa referència a "les sequeres o les precipitacions intenses al llarg d'una temporada". En aquest sentit, tot i que no ho fa d'una manera dràstica, Greenpeace relaciona directament aquests fenòmens extrems amb el canvi climàtic. En el cas de la pujada de temperatures de forma extrema, per exemple, l'informe considera que l'escalfament del planeta hi té molt a veure. L'ONG afegeix que tot i que aquests canvis climàtics extrems es produeixen amb poca freqüència, "els danys que produeixen sobre el medi ambient, les activitats socioeconòmiques o la salut humana solen ser molt notables".
Us deixo algunes fotografies d'aquest mes de Febrer que resumeix aquest inici del 2010.
Blanes. Temporal marítim de Llevant. Foto. 3cat24
El cim de La Mola, a l'àrea metropolitana de Barcelona, glaçada. Foto. Tomàs, 3cat24
El Matagalls (Montseny). Foto Pere Vila. 3cat24
El Port de Maó, Menorca, on també ha arribat la neu aquest Febrer. Foto. 3cat24
Ribera d'Estiula. Campdevànol. Foto. Dani Ramírez.
El Montseny cobert per la neu vist des de Blanes, imatge molt repetida aquest hivern. Foto. Josep Ribas.
Glacera a Capafonts, Baix Camp originat per l'esquitx de l'aigua a causa del vent. Foto. Eugeni Coll. 
Montserrat sota la neu, imatge que s'ha repetit al llarg d'aquest hivern. Foto. Milady. 3cat24 
El Montseny amb les Agudes al fons a l'esquerre cobert de neu. Foto. 3cat24 
3 comentaris:
Molt interessant però no aclareix res. Millor fer cas al que diues els científics basant-se amb les estadístiques.
És veritat. M'he quedat gairebé igual amb aquesta explicació. No aclareix res de res. únicament diu allò que els que ens movem en el mundillo ja sabem: No és excepcional perque ja s'ha donat en altres ocasions.
M'agrada molt la darrera foto del Montseny.
Salutacions.
Hola.. No se, jo crec que amb tot això hauriem de distinguir una mica entre les depressions atlàntiques que provenen del nord de l'atlàntic (Islandia o algo més avall) i les que tenen un origen tropical o subtropical (molt menys nombroses que les nòrdiques tot sigui dit) i que ens solen entrar a la península a través d'Andalusia després d'afectar el nord de Canaries seguint de vegades la trajectoria del Corrent del Golf. Les borrasques nòrdiques sovint passen tant amunt de latitut que només ens afecten les "cues de front" quan son especialment grans i tenen un gran radi d'acció. Per altre banda, les que van per el sud molt sovint tampoc ens arriben a afectar gaire perque poden circular per el sud del mediterrani i el seu radi d'acció sol ser més petit que les nòrdiques; sovint els nuvols amb pluja que acompanyen a aquestes borrasques no afecten a zones més amunt del Delta de l'Ebre..
Ara bé, aquest any em sembla que ens han afectat borrasques que semblaven una cosa mixta, no? entraven per Portugal (una d'elles després de destruir Madeira..) i ruixaven tota la península, inclosa Catalunya. Les últimes que hem tingut no obstant no ens han afectat massa, perque tot i entrar per el sud de Portugal apenes han seguit cap a l'est i s'han mogut molt cap al Nord sense creuar bé la península amb lo qual ens han afectat només amb vents de ponent, com algunes de les borrasques nòrdiques..
Salutacions
El per què d'aquests comportaments? Jo tampoc ni idea, es clar, tot i que intueixo que d'alguna això deu formar part dels mecanismes que la natura te per autorregularse.
Publica un comentari a l'entrada