dimecres, 13 de juliol de 2011

El Servei Meteorològic de Catalunya constata un descens de la precipitació mitjana de l'estiu a Catalunya durant el període 1950-2010, amb disminucion

El Servei Meteorològic de Catalunya presenta la 4a edició del Butlletí anual d’indicadors climàtics (BAIC-2010), en el qual s’avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’estudi de diferents indicadors climàtics.
A banda d’actualitzar els resultats amb les dades corresponents al 2010, enguany incorpora l’anàlisi de la tendència de la precipitació anual i estacional a Catalunya per al període 1950-2010, i integra també l’anàlisi de l’evolució del nivell del mar a l’Estartit des del 1990.
Com a resultats generals d’aquest estudi per al període 1950-2010, la temperatura mitjana anual de Catalunya s’ha incrementat +0,19 °C/dècada (valor estadísticament significatiu), mentre que la precipitació mitjana anual ha disminuït gairebé un 2 %/dècada (valor no significatiu). Per a l’estiu s’obtenen els increments tèrmics més marcats (+0,34 °C/dècada) i les disminucions de la precipitació també més importants (fins a -10 %/dècada).
La temperatura mitjana anual de Catalunya de l’any 2010 proporciona una anomalia (diferència respecte a la mitjana del període 1971-2000) negativa (-0,12 °C), fet que no es donava des de l’any 1993. D’altra banda, la precipitació mitjana anual de Catalunya de l’any 2010 ha estat un 11 % superior a la mitjana del període 1971-2000.
El nivell del mar a l’Estartit ha augmentat al voltant de 4 cm/dècada durant el període 1990-2010, i la temperatura de l’aigua del mar a diferents fondàries (període 1974-2010) també a l’Estartit ha augmentat a un ritme d’entre 0,2 i 0,3 °C/dècada, si bé durant l’any 2010 s’han enregistrat temperatures clarament inferiors a les dels anys anteriors.
A partir de les sèries de l’Observatori de l’Ebre (el Baix Ebre) i de l’Observatori Fabra (el Barcelonès), els índexs climàtics que presenten una tendència positiva (augment) estadísticament significativa a ambdós observatoris són els dies d’estiu, les nits tropicals, la màxima de la temperatura màxima, la mínima de la temperatura mínima, les nits càlides, els dies càlids i el nombre d’hores de sol, mentre que presenten una tendència negativa (disminució) també a ambdós observatoris els dies de glaçada, les nits fredes, els dies freds i l’indicador de durada de ratxa freda.

  • Temperatura
Les conclusions del BAIC 2010 indiquen que la temperatura mitjana de l’aire pel conjunt de Catalunya durant el període 1950-2010 s’ha incrementat a un ritme de +0,19 ºC/dècada de forma estadísticament significativa, sense apreciar diferències destacables a nivell territorial (figura 1). Ara bé, aquesta tendència positiva no ha estat constant en tot el període: entre 1950 i 1970 s’obté una tendència negativa (no estadísticament significativa), entre 1971 i 1990 hi ha un fort increment de la temperatura (+0,70 °C/dècada, estadísticament significatiu), i entre 1991 i 2010 es manté la tendència positiva, però més moderada (+0,32 °C/dècada).



Figura 1: Distribució de les setze sèries estudiades (quadre de l'esquerra) i tendència de la temperatura mitjana anual pel període 1950-2010 expressada en ºC/dècada (quadre de la dreta). L'àrea dels cercles és proporcional al percentatge de canvi per dècada, i tots els valors són estadísticament significatius.
La mitjana de la temperatura màxima ha augmentat a un ritme molt més accelerat (+0,25 °C/dècada) que no pas la mitjana de la temperatura mínima (+0,13 °C/dècada). Estacionalment, l’estiu mostra un augment de la temperatura mitjana més elevat (+0,34 ºC/dècada), mentre que la tardor presenta una tendència molt més moderada (+0,10 °C/dècada) i no significativa.
La temperatura mitjana de l’any 2010 per a les setze sèries analitzades (figura 2) proporciona una anomalia lleugerament negativa (-0,12 °C) respecte a la mitjana del període 1971-2000, fet que no es donava des del 1993 (es trenca, doncs, la ratxa de 17 anys seguits amb una anomalia positiva). Aquest valor coincideix amb el d’altres llocs del sud-oest d’Europa, però a nivell europeu i planetari el 2010 va ser força càlid.
L’evolució de la temperatura mitjana de l’aire als observatoris de l’Ebre (el Baix Ebre), amb dades des de 1905, i Fabra (el Barcelonès), amb dades des de 1913, proporciona un increment de +0,13 i +0,10 ºC/dècada, respectivament, des de principis del segle XX. Cal esmentar, però, que la temperatura mitjana de l’any 2010 als dos observatoris ha disminuït respecte a la dels darrers anys, i cal retrocedir fins al 1996 per trobar un any amb una temperatura mitjana inferior.

Figura 2: Evolució de la temperatura mitjana anual de les setze sèries agregades pel període 1950-2010. La corba negra mostra la mitjana mòbil i les barres indiquen anomalies respecte el període 1971-2000.

Pel que fa als índexs climàtics definits en el BAIC per a aquests dos observatoris, s’obté una tendència estadísticament significativa d’augment en els índexs següents:
- Nombre de dies d’estiu (dies amb una temperatura màxima superior als 25 ºC).
- Nombre de nits tropicals (dies amb una temperatura mínima superior als 20 ºC).
- Percentatge de nits càlides (percentatge de dies en què la temperatura mínima és superior al percentil 10 prenent el període de referència 1961-1990).
- Percentatge de dies càlids (percentatge de dies en què la temperatura màxima és superior al percentil 90 prenent el període de referència 1961-1990).
- Màxima de la temperatura màxima (valor màxim anual de la temperatura màxima diària).
- Mínima de la temperatura mínima (valor mínim anual de la temperatura mínima diària).
- Nombre d’hores de sol anuals.
D’altra banda, hi ha una disminució de:
- Nombre de nits fredes (percentatge de dies en què la temperatura mínima és inferior al percentil 10 prenent el període de referència 1961-1990)
- Nombre de dies freds (percentatge de dies en què la temperatura màxima és inferior al percentil 10 prenent el període de referència 1961-1990)
- Nombre de dies de glaçada (dies amb una temperatura mínima inferior a 0 ºC)
- Indicador de durada de ratxa freda (nombre de dies en un any en què, com a mínim, hi ha 6 dies consecutius amb temperatura mínima per sota del percentil 10).
  • Precipitació
Un dels grans avenços del BAIC 2010 és la inclusió d’una anàlisi del comportament del patró espacial i temporal de la precipitació a partir de quaranta-nou sèries d’aquesta variable per al període 1950-2010 (figura 3). Si bé la majoria d’estacions analitzades proporcionen unes tendències lleugerament negatives (-1.9 %/dècada és el valor mitjà per a tota Catalunya), els resultats indiquen que no hi ha una tendència estadísticament significativa per a la precipitació durant el període esmentat.
Figura 3: Distribució de les 49 sèries estudiades (quadre de l'esquerra) i tendència de la precipitació mitjana anual pel període 1950-2010 expressada en %/dècada (quadre de la dreta).

L'àrea dels cercles és proporcional al percentatge de canvi per dècada, i el contorn del cercle en negre indica que la tendència és estadísticament significativa segons el test de Mann-Kendall (p<0,05) [només quatre sèries].
Estacionalment, l’estiu és l’època de l’any on el descens de la precipitació és més marcat, especialment el mes de juny. L’hivern, en canvi, és l’època de l’any amb més valors positius de la tendència, malgrat no són estadísticament significatius.
Pel conjunt de les quaranta-nou sèries de precipitació, el valor mitjà durant l’any 2010 (figura 4) proporciona una anomalia positiva (+11%) respecte a la mitjana del període de referència 1971-2000, valor similar al de l’any 2008.
Figura 4: Evolució de la precipitació mitjana anual de les 49 sèries agregades pel període 1950-2010. La corba negra mostra la mitjana mòbil i les barres indiquen el percentatge respecte el període 1971-2000.

L’anàlisi de les sèries dels Observatoris de l’Ebre i Fabra no mostra una tendència significativa de la precipitació anual durant els darrers cent anys, si bé es detecta un lleuger augment hivernal i un petit descens estival. L’any 2010, però, ha estat diferent a ambdós observatoris, donant una anomalia positiva (+11%) a l’Obs. Fabra i negativa (-17%) a l’Obs. de l’Ebre, ambdós valors respecte al període 1971-2000.
Finalment, no hi ha cap índex climàtic relacionat amb la precipitació que proporcioni per als dos observatoris una tendència estadísticament significativa del mateix signe. Només és significativa la disminució dels dies de neu a l’Observatori de l’Ebre i la disminució dels dies de boira a l’Observatori Fabra.
  • Nivell i temperatura de l’aigua del mar
L’evolució de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit mostra un augment a totes les fondàries durant el període 1974-2010, variant entre +0,2 ºC/dècada (a 80 m de fondària) i +0,3 ºC/dècada (a 20 m de fondària), essent tots els valors significatius.
La temperatura a diferents fondàries durant l’any 2010 ha estat inferior a les d’anys anteriors, especialment a les capes més superficials (figura 5), obtenint anomalies (diferència respecte a la mitjana del període 1974-2000) negatives en superfície i a 20 i 50 m de fondària (a 80 m de fondària, l’anomalia és nul·la, és a dir, la temperatura durant l’any 2010 coincideix amb la mitjana del període 1974-2000). Aquest fet trenca una tendència continuada de 14 o 17 anys, segons la fondària, amb anomalies positives (coincidint amb el que s’ha explicat per a la temperatura mitjana de l’aire).
Figura 5: Anomalies de la temperatura mitjana anual de l'aigua del mar a l'Estartit a diferents fondàries respecte el període de referència 1974-2000. Dades obtingudes per en Josep Pascual.

Estacionalment, l’augment de la temperatura de l’aigua del mar és clarament superior a l’estiu a les capes més superficials (superfície i 20 m de fondària), mentre que a 50 m i a 80 m de fondària l’escalfament és més marcat a la tardor.
Per primera vegada s’inclou en el BAIC l’anàlisi de l’evolució del nivell del mar a l’Estartit, mesurat des de l’any 1990 (figura 6). L’estudi de les dades mostra una tendència positiva durant els 20 anys de registres (1990-2010), amb una elevació del nivell del mar a l’Estartit de 4 cm/dècada.
Figura 6: Evolució del nivell del mar mitjà mensual a l'Estartit i línia de tendència (1990-2010). Dades del mareògraf d'en Josep Pascual.