Aquests dies són noticia les fortes tempestes que afecten diversos punts de Catalunya i de la resta d'Espanya. Tossa, com va sent habitual darrerament, s'està quedant al marge d'aquesta típica situació d'agost. Un solc fred en alçada és l'origen principal d'aquesta inestabilitat, que amb el xoc amb una massa d'aire més càlida acumulada de tot l'estiu amb un gradient vertical marcat de temperatura i alts índexs d'inestabilitat, està originant l'aparició de fenòmens tempestuosos en alguns casos de caràcter sever.
A Tossa, sembla que avui diumenge a partir de migdia podria arribar algun ruixat de caràcter tempestuós que es podria repetir demà dilluns. No obstant, la situació baromètrica en superfície origina que les tempestes no es desplacin gaire i quedin estancades, morint abans d'arribar a la costa i els vents de sud-oest en alçada no ajuden gens en dirigir aquestes tempestes cap al litoral. No obstant, avui les tempestes es podrien desenvolupar també enfront de mar, de la costa de Barcelona i de Tarragona i que gràcies a aquests vents de sud-oest podrien fer-les arribar vives fins el litoral gironí.
Així doncs, avui a Tossa cal esperar un matí ben assolellat amb alguns núvols alts. Amb el pas de les hores, anirien creixent nuvolades que podrien deixar algun ruixat amb tempesta a partir de migdia. Dilluns, seria un dia semblant, però amb més nuvolositat a primeres hores fruit de les restes de les tempestes d'avui. També podrien deixar algun ruixat de cara a la tarda però serien menys importants.
On sí, que hi hauran tempestes fortes, serà en tota la zones de muntanya del nord-est del País, especialment el sistema Ibèric i punts interior del nord-est de Girona i tot el Pirineu i Pre-Pirineu. Atenció, que en alguns indrets podrien ser severes i ocasionar danys.
Aquests dies són dels que fan afició. A gaudir de la méteo.
4 comentaris:
Meteotossa, molt bona l'explicació que has fet sobre les raons de que no hi han hagin tempestes a Tossa. Aquests dies com dius tu son dels que fan afició ..Jo afegiria que tant si plou com sino fan afició també gràcies a les bones explicacions que hi han en aquest blog!
El fet que aquests últims episodis plujosos en general hagin estat damunt de terra i no damunt del mar em fà creure que meteorològicament parlant encara estem a la "1ªmeitat de l'estiu". M'explico (de cara a les demés persones es clar, perque tu ja ho saps, obviament): Durant la primavera el terra sol escalfarse més que la superfície del mar i en conseqüència quan arriba alguna massa freda en alçada, la convecció a les capes baixes de la troposfera (i els ruixats derivats) s'esdevé molt més fàcilment damunt de terra ferma. A la tardor en canvi, els dies ja son més curts, el terra no s'escalfa tant fàcilment pero en canvi el mar manté encara una gran calor latent. Aquest calor del mar sovint és superior al de l'interior del pais i fà que el potencial convectiu esdevingui més propici damunt del mar que damunt la terra.
La major part del territori costaner català sol estar més afectat per les tempestes de mar que no les de terra i els màxims valors de pluviositat mensuals coicideixen generalment amb la tardor (a les comarques interiors succeix el contrari). No obstant dins d'aquest règim pluviomètric i d'aquesta explicació hi han moltes peculiaritats que també considero que son molt significatives. Les intentaré esquematitzar una mica en cinc punts.
1ºEL GRADIENT BÀRIC I EL DESPLAÇAMENT QUE PROVOCA SOBRE ELS NUCLIS CONVECTIUS.
Això és el que ja ha comentat Meteotossa. ..Ahir no varem tenir gradient bàric i per tant les tempestes que es varen formar a l'interior no es van desplaçar i degut a això Tossa en va quedar al marge. ..Pero en moltes altres circumstàncies si que hi ha gradient bàric. Quan el naixement tempestuós és sobre la terra interessa (de cara a que afecti Tossa s'enten) que el vent en alçada vagi de terra a mar; això és factible si hi han pressions més baixes al nord de Catalunya que al sud; de fet a la primavera la major part de les depressions circulen d'oest a est en latituts superiors a la nostra i provoquen que efectivament tals circumstàncies es donguin; per això sovintment les comarques del nord-est (més properes a la seva influència) reben uns quants episodis de plujes tempestuoses tot i que s'hagin pogut originar a l'interior i la diferencia entre les plujes de tardor i les de primavera no és aquí de fet tant acusada com al sud de Catalunya i adhuc al Pais Valencià, Murcia, etc..
2º L'EFECTE REBUF.
A les comarques del litoral nord (excepte l'Alt Empordà no obstant) degut a la peculiar orografia del territori és produeix aquest important efecte del qual ja en vaig escriure aquí en un altre post fà uns mesos (sota el pseudònim tamariu: http://meteotossa.blogspot.com/2008/10/canvi-daires-i-alguns-ruixats.html), meteotossa també va aportar comentaris MOLT interessants i per tant us invit-ho a rellegir-ho.
3º. LES CARACTERÍSTIQUES DE LES MARINADES.
Les marinades tenen la virtut d'introduir humitat cap als nuclis convectius que es poden formar per exemple al Prelitoral. Generalment la convecció (i les tempestes incipients) s'inicia allà on les marinades finalitzen el seu recorregut habitual i depen en gran part de l'orografia del territori així com de la intensitat de tals marinades. Si no hi ha un gradient bàric important (=poc desplaçament de les arees convectives) s'enten que interessa que els núvols es formin no massa lluny del litoral.
CONTINUACIÓ (No em cabia en l'anterior).
Una marinada molt forta pot aportar molta humitat ..pero quan la mar està més fred que el terra la marinada de fet no es tant humida! i a més a més és freda, lo qual fà que ..més que alimentar pot abortar de fet els processos convectius!. Nogensmenys si la marinada entra amb força quan la convecció ja està madura generalment si que serveix per detonar la descàrrega de precipitació ja que comporta una mescla de masses d'aire molt importants, refredant el vapor i condensant-lo en el moment oportú de tot el procés.
Una marinada molt forta i bastant perpendicular a la línia de la costa pot resultar un frè físic a l'avanç d'oest cap a l'est, d'un nucli o cel.lula convectiva o si menys no el pot desbiaixar molt, inclinant massa el seu corrent ascendent de forma obliqua.
Les marinades, en una costa plana son brises poc gruixudes i de fluxe bastant laminar fins que no arriben a la zona de convecció. En una costa muntanyosa en canvi o irregular (pensem en la nostra!) penso que possiblement siguin habitualment més gruixudes i puguin frenar, a una major alçada i en major eficiència, l'avanç d'una linia de nuclis convectius.
4º. EL PAPER DELS BOSCOS.
Sovint es diu que els boscos tenen un paper positiu o de sinergia amb les precipitacions.. Son com una esponja. Quan plou retenen força humitat i posteriorment la van evaporant poc a poc amb lo qual teòricament ajuden als nuvols a creixer damunt d'ells i descarregar.. Això està demostrat científicament a la selva amazònica, pero a la Selva de Tossa, si bé també existeix tal mecanisme, no sempre funciona de manera versemblant. M'explico. A l'estiu, quan les rieres i els torrents baixen molt minsos (o no hi baixa ni gota) la superficie de les muntanyes també està bastant seca i les plantes mediterranies se les apanyen per mitj tancar els seus estomes i transpirar al mínim!! Això que vol dir? Dons que obviament els boscos tossencs, pobres d'humitat a l'estiu regalen ben poca humitat als nuvols!.
Els boscos, fins i tot poden tenir un efecte anticonvecció, degut a la seva reflectivitat i per la seva temperatura, que durant el dia sol ser menor (degut a les seves ombres interiors que actuen "d'esponjes termomètriques") respecte a territoris desprovistos de vegetació. Les ascendències tèrmiques diurnes es formen més sovint damunt de camps que de boscos i en aquest sentit els boscos atenuen la posibilitat de tempestes, sobretot de tempestes severes imagino. Tanmateix els boscos, per la seva textura, frenen la velocitat de les brises i la fluidesa de la convecció.
5º. L'EFECTE PANTALLA.
Em refereixo al famós efecte pantalla del Massís de Ses Cadiretes i al que poden fer altres massissós i serralades en circumstàncies una mica equivalents.
El massís sovint propicia una convergència de brises ascendents que faciliten la formació de nuvolades orogràfiques les quals en cas de suficient inestabilitat poden determinar precipitació. El fet de trobarse a la linia litoral comporta a més a més que molts cops la convergència provoqui la mescla de masses d'aire de caracteristiques diferents (una pot ser càlida procedent del mar i l'altre freda del nordoest..) i en aquest sentit la seva ubicació és com que bastant "estratègica".
L'orografia també pot ser important per reduir la força del vent i transformar el fluxe laminar en turbulent; aquestes dos coses o qualsevol de les dues, molts cops es suficient per fer que (sempre i quan existeixi també inestabilitat en alçada, humitat, etc..) es formi una tempesta aquí i en canvi no s'origini uns quants kilòmetres més enllà.
..Pero d'altres vegades el massís comporta un efecte "pantalla" que impedeix, difficulta o desvia el fluxe de vents locals que porten precipitacions. Sovint les tempestes segueixen canals atmosferics. A molts lectors els hi sonen suposo els "jet streams" de les capes altes que afecten a les borrasques.. pero a escala local, per el que fà a la distribució local de les precipitacions també influeixen sempre els vents que puguin donar-se en superfície. Partint de la regla de que les masses d'aire sempre busquen el "camí més fàcil" per arribar a un lloc podem intuir que una tempesta petita que hi hagi a Sta.Cristina d'Aro o a LLagostera i que el gradient en alçada l'empenyi cap al mar ..segurament seguirà la vall del Ridaura i no atravessarà el Cadiretes per regar la Vila Vella de Tossa.
I bé.. Ho deixo aquí!. Avui m'he allargat la tira eh?. Desitjo no haver estat molt pesat.
Salutacions
Gràcies Marc per enriquir amb els teis comentaris i els teus coneixements el blog, realment un bon complement el teu ampli i extens comentari, dels que s'apren i deixen les coses ben clares.
Novament Gràcies Marc!
Publica un comentari a l'entrada